i els gànsgters

 


"Raft i Bogart varen oferir bones interpretacions com a camioners, però la bonica Ida Lupino es va llançar a la fama amb aquell film". (Raoul Walsh, parlant de La pasión ciega)

Bogart en el seu primer paper important la cinema, com a Duke Mantee, el cruel segrestador de El bosque petrificado, dirgida per Archie Mayo.

Bogart va ser company d'Edward G. Robinson a moltes pel·lícules. Una d'elles Kid Galahad, de Michael Curtiz, rodada el 1937.


""Aviat vaig aprendre que es podia matar a un Gable o a un Flynn. Però quan matàvem a Cagney i a Bogart, al públic i a la taquilla li encantava."
(Raoul Walsh)




Un moment de perill a La senda tenebrosa, de Delmer Daves, 1947, un dels seus últims papers de gàngster.

Bogart tenie 32 anys quan va fer de dolent a Tres vidas de mujer, de Mervin LeRoy, una de les seves primeres pel·lícules a Hollywood.

"Roy Earle a El último refugio va fer de Bogart una estrella. Mai més tornaria a fer papers secundaris." (Raoul Walsh)

 


A The Roaring Twenties, 1939, "Cagney i Bogart varen aconseguir interpretacions memorables." (Raoul Walsh)

Amb George Raft va fer moltes pel·lícules. En esta, Invisible Stripes, de 1939, els dos son gàngsters.

Després de fer Casablanca, Bogart va roda amb Michal Curtiz Pasaje para Marsella, on era un evadit de la Illa del Diable.



""En quaranta pel·lícules, ha mort electrocutat a la cadira elèctrica una dotzena de vegades i li han caigut un total d'uns vuit-cents anys de presó."
(Raoul Walsh)




Cayo Largo, de Huston, va ser la seva darrera trobada amb E.G. Robinson. Bogart no era exactament un gàngster, més aviat un aventurer.

Dead End, de William Wyler, rodada el 1937, li va permetre fer un dels seus gàngsters més complexos: Baby Face Martin.

Brother Orchild, dirigida per Lloyd Bacon el 1940, el va enfrontar una vegada més a Robinson. Els dos pretenien controlar la mateixa banda.