CINEMA IETI

clinttit.jpg (8298 bytes)

clint04.jpg (6801 bytes) "El último clásico"

Clint Eastwood va néixer a San Francisco (Califòrnia) el 30 de maig de 1930, va passar quasi tota la seva joventut a Oakland, on es va interessar per la música fins a tal punt que va arribar a tocar el piano molt sovint en alguns locals. Va ser alcalde de Carmelo, ciutat on viu normalment, en un ranxo, i on a més hi té un complex turístic. Ha tingut relacions sentimentals en diverses companyes de rodatge. La més important, i que va acabar malament, és amb l'actriu Sondra Locke ( Ruta suicida-1977-,Bronco Billy-1980-, El fuera de la ley-1976-...).També amb l'actriu Frances Disher (Sin perdón-1992-). Actualment viu amb una jove periodista. Dirigeix la productora Malpaso i és accionista de la Warner.
Després d'alguns treballs ocasionals i d'exercici com a instructor de natació durant el servei militar, es va apuntar a un curs d'interpretació organitzat per la Universal. L'any 1958 aconsegueix el seu primer treball a la televisió, el segon paper més important d'una sèrie ambientada a l'oest i inspirada en el clàssic Río Rojo (1949), aquesta feina li va durar set anys i li va començar a donar certa popularitat. El seu gran cop de sort li va arribar, curiosament, a través d'una oferta europea per fer de protagonista en un western a Espanya, sota la direcció d'un tal Sergio Leone. L'èxit de la primera pel·lícula, Por un puñado de dólares (1964), va fer que continués la col·laboració dels dos, així vindran èxits com per exemple: La muerte tenía un precio (1965), El bueno, el feo y el malo (1966).

 

 

clint1.jpg (8865 bytes)

 



guies01.jpg (4929 bytes)

 

clint07.jpg (6833 bytes)

clint08.jpg (11919 bytes) Decideix provar sort com a director i ho fa amb Escalofrío en la noche (1971), una mena de thriller obsessiu al voltant del setge que pateix un discjòquei per part d'una admiradora. El mateix any roda Harry, el sucio (1971) a les ordres de Don Siegel, on interpreta l'inspector Callahan, un personatge que acabarà per fer-li costat en bona part de la seva carrera com a actor i del qual fins i tot arribarà a dirigir personalment una de les seqüeles menys atractives, Impacto súbito (1983). harry01.jpg (13236 bytes)


clint02.jpg (8111 bytes)Després varen seguir alguns westerns en els quals va intentar rentar la imatge que arrossegava des dels d'en Leone, Infierno de cobarde (1973) i Licencia para matar (1975), només varen servir per comprovar que Eatswood començar a dominar l'ofici. La primera pel·lícula dirigida per ell, sense intervenir-hi com a actor és Primavera en otoño (1973).

La primera mostra de la maduresa de Clint Eastwood arriba amb El aventurero de medianoche (1982), la història d'un cantant de country tuberculós, ambientada durant els anys de la depressió. L'any 1988 fa front a la que fins al moment segueix sent la seva pel·lícula més atrevida, Bird (1988), una biografia de Charlie Parker, el saxofonista negre que va ser peça clau en la revolució del jazz als anys quaranta i al qual es considera un dels fundadors del "bebop".perdon01.jpg (5161 bytes)

A Cazador blanco, corazón negro (1989) fa un complex homenatge a John Huston, interpretant-lo ell mateix a la pantalla, sota el nom de John Wilson, i fent una adaptació molt lliure d'una novel·la de Peter Viertel que recorda el rodatge de La Reina de Africa (1951). Una vegada exposada la seva visió del jazz a Bird, torna una vegada més al terreny del western amb Sin perdón (1992), una història sobre la violència i les seves conseqüències. Aquesta pel·lícula es converteix en un sorprenent èxit i certifica la consagració amb quatre Oscar, entre ells el de la millor pel·lícula i millor direcció.

 

puentes01.jpg (7405 bytes) I arriba Los puentes de Madison (1995), on el mestratge d' Eastwood arriba al seu punt més alt, l'acció desapareix definitivament per deixar la pantalla lliure als sentiments, a la gran interpretació de Meryl Streep, primera dona protagonista de la seva filmografia, i a la seva pròpia. puentes02.jpg (7218 bytes)


Les seves opinions sobre:

direc01.jpg (7965 bytes)Interpretació: Hi ha persones que es pensen saber el que dóna el seu rostre. Te n'adones perquè veus que s' observen mentre parlen. Per la meva banda, si em preocupés el que dóna el meu rostre, em tornaria boig. L'error més greu per un actor és fuera01.jpg (6079 bytes)posar-se a pensar en termes intel·lectuals, perquè la interpretació no és art intel·lectual.

Influències: M'agraden tot tipus de pel·lícules. Mai m'hagués pensat que jo seria un actor de westerns. Gary Cooper o John Wayne, eren autèntics cowboys, simplement eren creïbles. M'agraden molt les pel·lícules de Ford. Segurament em trobo en la seva tradició perquè he crescut a l'Oest i em sento proper a aquest tipus d'arguments. M'agradaven els westerns d'Anthony Mann amb Jimmy Stewart. Don Siegel sempre protestava, però que eficient era; sabia el que volia i com fer-ho.


Curiositats:

clint01.jpg (13565 bytes)Frase que diu el seu personatge John Wilson a Cazador blanco, corazón negro i que comparteix totalment: "No dejaré que ocho millones de comedores de palomitas me digan lo que debo hacer."

És un apassionat del jazz, fins i tot de jove havia tocat en una banda. El podem comprovar, aquest apassionament, en moltes de les seves pel·lícules i per la música que hi posa. Però sens dubte el millor homenatge que Eastwood va fer al jazz és la pel·lícula Bird (1988), que només va dirigir, no hi va voler sortir "per no distreure el públic". El western i el jazz són per ell, com a director, les dues úniques manifestacions artístiques genuïnament americanes.clint03.jpg (5972 bytes)

Durant el rodatge a Itàlia de la pel·lícula Kelly`s Heroes (Los violentos de Kelly,1970) va agafar una infecció i li varen haver de fer una intervenció al coll, i gairebé va estar a punt de morir. Ideològicament, es considera de vegades conservador i d'altres liberal. Va votar Reagan, però igual que pelea01.jpg (7083 bytes)Jonh Ford, no saps mai per on et sortirà o el que et dirà o et farà, com per exemple quan va donar el seu suport a l'ultraconservador Ross Perot en la seva carrera frustrada cap a la presidència dels EUA.

El clàssic ponxo que portava als westerns que va fer amb Sergio Leone el va comprar ell mateix en un mercat. Una vegada acabat el rodatge d'una pel·lícula se'l feia guardar sense rentar fins a la propera producció.

El temps ha acabat per donar una aclaparadora coherència a la seva trajectòria com a director, la qual semblava un cúmul de paradoxes i desconcertants contradiccions. Bird va ser el pas definitiu per a l'acceptació d' Eastwood com a cineasta a considerar per la crítica europea, la qual el va etiquetar com "El último clásico".

 

2oscar.jpg (7987 bytes)

FILMOGRAFIA:
http://us.imdb.com/M/person-exact?Eastwood%2C%20Clint

LINKS:
http://www.celebsite.com/people/clinteastwood/

http://www.man-with-no-name.com/

http://www.mygale.org/03/ohbad/clint.htm

http://www.geocities.com/CollegePark/6980/clint.html

http://www.torhouse.org/thfclint.htm

http://www.imaginet.fr/deauvillefest/clint.html

http://www.film.com/features/specialissues/clint/eastwood.htm

http://localsonly.wilmington.net/~solomon/clinteastwood/westerns.html

http://www.cadvision.com/eastwood/




Menú Especials

CINEMA IETI