.

 
BARBARELLA - SPIDERMAN - FLASH GORDON
CONAN, EL BÁRBARO - SUPERMAN - LA COSA DEL PANTANO
BATMAN - TORTUGAS NINJA - EL CUERVO - LA SOMBRA
BARB WIRE - EL HOMBRE ENMASCARADO - MEN IN BLACK
LA MASCARA - CRYING FREEMAN - BLADE - ASTERIX
JUEZ DREDD - SPAWN - MYSTERY MEN

 

 

BARBARELLA


el còmic:

Jean-Claude Forest va crear el 1962 aquesta amazona sideral, que va sembrar de sexe les galàxies des de les pàgines del V Magazine.

la pel·lícula 1967:

Deliri pseudoeròtic protagonitzat per Jane Fonda i dirigida pel que aleshores era el seu marit, Roger Vadim, que no es va tallar a l'hora d'ensenyar la seva anatòmica companya fent un striptease en gravetat zero o rebolcant-se amb Ugo Tognazzi. Una joia del cinema deixalla més camp.

 

 

SPIDERMAN


el còmic:

Creat el 1962 per Stan Lee i desenvolupat per Jack Kirby i Steve Ditko, Spiderman és el tipus d'heroi amb problemes que s'ha convertit en marca de fàbrica de la Marvel: Peter Parker, estudiant universitari i fotògraf, és picat per una aranya radioactiva que li dóna increïbles poders d'aràcnid.
Veritable imant de desgràcies, el pobre Spidey lluita contra el mal al matei
x temps que ha de pagar el lloguer, mantenir una tia malalta i tracta de redreçar la seva vida sentimental...I tot sense perdre el sentit de l'humor.

la pel·lícula 1977:

Episodi pilot d'una sèrie televisiva que a Europa es va estrenar als cinemes, amb un Spiderman (Nicholas Hammond) que sembla sortit d'una festa escolar de carnestoltes. Per increïble que sembli, té dues seqüeles, Spiderman 2 (1978) i Spiderman. El desafío del dragón (1980).

 

 

FLASH GORDON


el còmic:

Creat el 1934 per Alex Raymond per a la King Features Syndicate, Flash és un pilot atrapat, amb la seva xicota Dale Arden i el doctor Zarkov, al planeta Mongo, governat pel malvat emperador Ming.

la pel·lícula 1980:

Sam J. Jones, un actor inexpressiu de qui mai més es va saber res, va
encarnar l'heroi en aquesta apoteosi del kitsch més caspós, amb uns decorats que canten més que Pavarotti i una delirant banda sonora que és el pitjor que els Queen varen gravar en la seva història.





 

 

CONAN, EL BÁRBARO


el còmic:

Personatge literari creat per Robert E. Howard als anys vint i convertit en còmic per Roy Thomas l'octubre de 1970, i s'inaugura així el gènere d'espasa i bruixeria.

la pel·lícula 1981:

Arnold Schwarzenegger havia nascut per interpretar Conan. Així ho va entendre John Milius, que va donar al culturista austríac el paper que el va llançar a la fama. Quasi tant sagnant com el còmic, la pel·lícula segueix l'evolució de Conan, des de la seva infantesa com a esclau fins a la seva transformació en invencible guerrer amb set de venjança per la mort dels seus. La seqüela, Conan, el destructor (1984), compta amb la presència de Grace Jones, que rivalitza amb Arnie en brutalitat i economia expressiva.








        

  

  SUPERMAN

el còmic:

L'heroi més famós de la història, creat per Jerry Siegel i Joel Shuster per al número 1 d'Action Comics (1938). Nascut en el desaparegut planeta Krypton, el petit Kal-El és enviat a la Terra i recollit pel matrimoni Kent. Dotat d'increïbles poders, lluita contra el mal sota l'aparença del tímid periodista Clark Kent, enamorat de la seva companya Lois Lane.

la pel·lícula 1978:

Un director de prestigi (Richard Donner), un espectacular grup d'actors secundaris (Gene Hackman, Marlon Brando, Glenn Ford...), uns efectes revolucionaris per l'època i un pressupost de 40 milions de dòlars varen avalar la més luxosa adaptació d'un còmic realitzada fins a aquell moment. Amb tot, el gran encert de la pel·lícula és Christopher Reeve, que sembla escapat d'una vinyeta de còmic original.
Superman II (Richard Lester) és quasi igual de bona, i Superman III (1983, també de Lester) també té la seva gràcia, però Superman IV (1987) és poc més que un telefilm barat. Un indigne final per a una saga que sembla haver portat la desgràcia als seus implicats : Reeve, Magot Kidder, Ricahrs Pryor...




    

 

  LA COSA DEL PANTANO

el còmic:

Creat el 1972 per Len Wein i Berni Wrightson. Alec Holland és un científic que investiga una fórmula que augmenta el poder regenerat de les plantes, quan una bomba esclata al seu laboratori dels pantans de Florida. Per l'acció combinada de la fórmula i del pantà, ressuscita convertit en una gegant i venjativa planta humana.

la pel·lícula 1982:

Wes Craven, el rei del terror juvenil, va sortir del seu territori habitual amb aquesta aproximació clarament irònica que no casava en absolut amb la naturalesa turmentada del personatge. No se sap si per aquest mateix esperit de paròdia o per pura negligència, pel que fa al disseny de la criatura es torna a aquelles pel·lícules japoneses de la sèrie Z en les quals als monstres se'ls veia la cremallera. De les pitjors pel·lícules de la filmografia del pare de Freddy Krueger.




 

 

BATMAN


el còmic:

Creat per Bob Kane a Detective Comics (1939). Paradigma de l'heroi turmentat, Bruce Wayne és un milionari que, després de l'assassinat dels seus pares, dedica la seva vida a lluitar contra el crim a Gotham City, amb l'ajuda del seu fidel Robin i un grapat d'aparells d'invenció pròpia, tots adornats amb el prefix "bat".

la pel·lícula 1989:

Tim Burton va convertir Michael Keaton en un Batman heroic a pesar seu, tot i que la funció li va robar un Jack Nicholson totalment desinhibit com a Joker. El mateix passa en l'encara més gòtica Batman vuelve (1992), amb una hipersexy Michelle Pfeiffer (Catwoman) i Danny De Vito. Joel Schumacher va agafar el relleu de Burton a Batman Forever (1995) i Batman y Robin (1997), que recuperava l'esperit camp de la sèrie televisiva dels seixanta, i enfrontava l'home ratpenat (Val Kilmer i George Clooney) amb dolents interpretats per Jim Carrey, Tommy Lee Jones, Schwarzenegger o Uma Thurman.

     

       

 

 

TORTUGAS NINJA


el còmic:

De com un còmic undegroung creat el 1984 per Peter Laird i Kevin Eastmen, pot convertir-se en un filó multimilionari. Quatre tortugues amb noms de pintors (Leonardo, Donatello, Michelangelo i Rafaello) resulten afectades per una radiació i es converteixen en herois ninja que lluiten contra el crim mentre devoren pizzes.

la pel·lícula 1990:

Petita producció de 10 milions de dòlars que es va convertir en un inesperat hit de taquilla gràcies a les bandades d'adolescents que varen connectar amb l'humor escatològic i gamberro de les tortugues protagonistes. Les seqüeles, Tortugas ninja 2: el secreto de los mocos verdes (1991) i Tortugas ninja 3 (1992), ja no varen repetir l'èxit.

 

 

EL CUERVO


el còmic:

Creat el 1981 pel dibuixant underground James O'Barr, Eric Draven és un músic de rock que torna del més enllà per venjar la seva mort i la de la seva xicota.

la pel·lícula 1993:

Tot i que el videoclip fet per Alex Proyas va aconseguir recrear el look gòtic i sobrenatural del còmic, el que va fer d'aquest film un film de culte va ser la misteriosa mort durant el rodatge de Brandon Lee, víctima d'una bala suposadament de salva.

 

 

LA SOMBRA


el còmic:

Personatge creat per un serial de ràdio el 1930, que va tenir una llarga vida en el còmic. Clar predecessor de Batman, Lamont Cranston és un milionari que lluita contra el crim amb la seva habilitat per a la disfressa i el seu domini de les tècniques ninges.

la pel·lícula 1994:

El videocliper Russell Mulcahy va signar un dels seus habituals exercicis d'estil, tan impecables de disseny com buits de contingut. Alec Baldwin no era la millor opció per interpretar el justicier emmascarat que lluita, aquí, contra un descendent de Genghis Khan (John Lone). 

   

 

 

BARB WIRE


el còmic:

Chris Warner va crear Barbara Kopetski, una Barbie de cuir i armada fins a les dents que imposa la seva llei en un país controlat per un règim policíac i feixista.

la pel·lícula 1996:

Ridícul remake de Casablanca, canviant Bogey per la pneumàtica Pamela Anderson (l'única cosa salvable entre tant absurd), a la recerca d'unes lents de contacte perquè la dona dels seu ex-xicot pugui escapar del país.

BARB WIRE

 

 

EL HOMBRE ENMASCARADO


el còmic:

Creat el 1936 per Lee Falk, "El Fantasma que Camina" té truc: en realitat és tota una saga d'herois que han jurat mantenir la pau i l'ordre a la selva africana.

la pel·lícula 1996:

Un pressupost milionari no evita que el film sembli una sèrie B que xucla de la mateixa manera de Tarzán i d'Indiana Jones. Billy Zane, disfressat de natzarè sense esclavina, intenta agafar, a base de posar-hi morro i fer nyaps, el dolent Xander Drax (Treat Williams), que vol robar les tres esclaves de Tauganda.

LOGO THE PHANTOM   THE PHANTOM

COMIC THE PHANTOM

 

 

MEN IN BLACK


el còmic:

Lowell Cunningham va crear per a la Dark Horse les aventures d'uns agents del govern que tracten de mantenir controlats els alienígenes infiltrats a la Terra.

la pel·lícula 1997:

Barry Sonnenfeld va dirigir aquesta comèdia de ciencia-ficció, posada al dia, de les entranyables sèries B dels cinquanta, realitzada amb un pressupost milionari, espectaculars efectes i estrelles protagonistes (Will Smith i Tommy Lee Jones). Un dels més grans blockbusters dels últims anys, tot i que és massacrada per la crítica, que es va agafar massa seriosament aquesta divertida paròdia.

HOMBRES DE NEGRO

 

 

LA MASCARA


el còmic:

Nascut a l'editorial Dark Horse, Stanley Ipkiss és un gris empleat de banca que, gràcies a una antiga màscara africana, es converteix en un estrambòtic heroi de verborrea tan supersònica com vasta, i és capaç de qualsevol prodigi anatòmic.

la pel·lícula 1994:

A algú li pot passar pel cap un altre nom que el de Jim Carrey per donar vida a aquest personatge? El còmic quasi no necessita els espectaculars efectes infogràfics per convertir-se en l'heroi verd que desfà una xarxa mafiosa per salvar l'objecte de les seves fantasies sexuals, una debutant Cameron Díaz més sexy que mai.

LA MASCARALA MASCARA

COMIC LA MASCARA

 

 

CRYING FREEMAN


el còmic:

Manga japonès de culte creat per Ryoichi Ikegami & Kazuo Koike, protagonitzat per un pacífic ceramista convertit en assassí, a pesar seu, per una organització criminal xinesa.

la pel·lícula 1995:

Un dels primers mangues de carn i os, protagonitzat per l'estrella de les arts marcials, Mark Dacascos, que vesteix d'un halo èpic l'assassí que s'enfronta als seus amos per l'amor d'una dona a la qual ha de matar. Impressionants escenes d'acció, sang i violència a dojo i rerefons grec que impregna tot el metratge. Subestimada en el seu moment, el temps li donarà el seu merescut estatus de cult movie.

CRYING FREEMAN     COMIC CRYING FREEMAN

 

 

BLADE


el còmic:

Va fer la seva primera aparició el 1973, com a secundari a Tomb of Dracula, i va tenir tanta popularitat que a Marvel varen decidir donar-li una col·lecció pròpia. Fill d'una dona atacada per un ratpenat durant l'embaràs, Blade és un caçador que xucla sang amb els que comparteix tots els seus poders però cap de les seves debilitats.

la pel·lícula 1998:

Fascinant thriller d'acció amb suficients dosis de gore i hemoglobina  per acontentar l'aficionat més exigent. Wesley Snipes s'enfronta a la mort amb el supercool senyor de la nit Deacon Frost (Stephen Dorff), que pretén dominar la humanitat.

BLADE    COMIC BLADE

 

 

ASTERIX


el còmic:

L'heroi més famós de la història francesa va veure la llum el 29 d'octubre de 1959 a la revista Pilote, fruit de la imaginació d'Albert Uderzo&René Goscinny. Les aventures del petit guerrer gal, que juntament amb el seu fidel Obèlix i la resta del poble, resisteixen els romans gràcies a una poció que els dóna una força sobrehumana, han estat llegides per 300 milions de persones.

la pel·lícula 1999:

Els francesos no varen reparar en despeses per convertir un dels símbols nacionals en carn i os: un pressupost de 300 milions de francs (7.500 milions de pessetes), efectes especials i estrelles protagonistes (Gerard Depardieu, Roberto Benigni...). De totes maneres, els fans del còmic es varen sentir decebuts amb aquesta història tan dispersa i amb un Christian Clavier que no va aconseguir recrear el carisma d'Astèrix. Només Depardieu i la bellesa de Laetitia Casta escapen del desastre.

 

 

JUEZ DREDD


el còmic:

Orgull del còmic anglès, creat per John Wagner i Carlos Ezquerra per al setminari 2000 A.D.. En un futur apocalíptic, Dredd és un justicier que concentra en una sola persona les funcions de policia, jutge i botxí.

la pel·lícula 1995:

Tot i que la pel·lícula és visualment impecable i Sylvester Stallone està perfecte com a parent humà de Robocop, Danny Cannon fracassa en l'intent d'aconseguir el to d'humor negre i sàtira intel·ligent del còmic original.
A pesar de tot, no és tan dolenta com tothom diu.

JUEZ DREDD    COMIC JUEZ DREDD

 

 

SPAWN


el còmic:

Després de fer-se milionari amb el seu Spiderman, Todd McFarlane va deixar Marvel el 1992 i va crear la seva pròpia companyia, Image, on va néixer Al Simmons, un policia assassinat per companys corruptes que signa un pacte amb el diable per poder veure per última vegada la seva dona, i torna a l'infern convertit en Spawn, un heroi que busca una forma d'arreglar el seu passat, vestit amb un uniforme que li permet adoptar tot tipus de formes i
textures.

la pel·lícula 1997:

L'adaptació pateix el mateix defecte que el còmic: és visualment impactant, però argumentalment molt pobra. Els espectaculars efectes especials no són suficients per fer sortir l'espectador de l'avorriment. Per postres, Michael Jai White no aconsegueix transmetre ni una mica de la foscor del personatge, que queda totalment eclipsat pels dolents.

SPAWN

COMIC SPAWN

 

 

MYSTERY MEN


el còmic:

Bob Burden va crear per a la Dark Horse el còmic Flaming Carrot Mystery Men, la història d'un heroi que té una pastanaga brillant per cap i decideix ajuntar-se a una colla d'herois.

la pel·lícula 1999:

Atret per la idea d'un grup d'herois aficionats, el director Kinka Usher va separar els Mystery Men del context de Flaming Carrot i els va posar a combatre un dolent que ha segrestat l'heroi oficial de Champion City. Ben Stiller, Geoffrey Rush, William H. Macy, Hank Azaria, Greg Kinnear...són alguns dels protagonistes d'aquesta divertida paròdia del gènere que mereixia una millor carrera comercial.

MYSTERY MEN    COMIC MYSTERY MEN

 

Cinema ieti 1997