SCARLETT:
Per què s'ha parat?
RHETT: Aquest és el
camí de Tara, deixi descansar el cavall. Senyora Wilkes...
PRISSY: La senyora
Melanie s'ha desmaiat, capità Butler.
RHETT: Segurament
serà millor així, no aguantaria el dolor si estigués conscient. Scarlett,
està decidida a rematar aquesta bogeria?
SCARLETT: Sí, sí,
sí, jo sé que passarem Rhett, n'estic segura.
RHETT: No passarem,
passarà vostè, jo les deixo aquí (baixant del carretó).
SCARLETT: Que ens
deixa? I a on anirà?
RHETT: Me'n vaig, estimada,
amb l'exèrcit.
SCARLETT: Vostè
està de broma, l'hauria de matar per espantar-me així.RHETT:
Parlo seriosament, Scarlett, vaig a ajudar
els braus soldats
d'uniforme gris.
SCARLETT: Però si
estan fugint!.
RHETT: No, no, es
revoltaran i presentaran resistència i en aquell moment seré amb ells,
amb retard però més val tard...
SCARLETT: Rhett, es burla de mi.
RHETT: Egoista
fins al final, veritat? Pensant només en la seva preciosa pell sense un
sol pensament per a la noble causa.
SCARLETT: Com
pot fer-me això, Rhett! Per què ha d'abandonar ara que tot s'enfonsa
i jo el necessito?, per què?, per què?
RHETT: Per què? Potser perquè
sempre he sentit debilitat per les causes perdudes quan realment ho estan,
o potser... perquè sento menyspreu de mi mateix, qui ho sap....
SCARLETT: És que no
té vergonya de deixar-me sola i indefensa?
RHETT: Vostè indefensa? Ha,
ha, ha. Que Déu es compadeixi dels
ianquis si la
capturen! I ara, baixi d'aquí, vull acomiadar-me.
SCARLETT: No.
RHETT: Ara veurem si baixarà (agafant-la
de la cintura i baixant-la del carro).
SCARLETT: No, Rhett,
per favor, no se'n vagi , per Déu, no em deixi, no li perdonaré mai...
RHETT: Jo no li demano que em
perdoni, jo mateix no m'entenc ni em perdonaré mai, i si una bala
em toca, Déu no ho vulgui, me'n riuré de la meva pròpia estupidesa. Només
sé i entenc una cosa, i és que t'estimo, Scarlett, a pesar teu,
meu i
d'aquest món que s'ensorra al nostre
voltant, t'estimo. Perquè som iguals, dues persones dolentes, egoistes i
astutes, però sabem enfrontar-nos amb les coses i anomenar-les pel seu nom.
SCARLETT: Deixi'm!,
no em toqui.
RHETT: (Agafant-li la
cara) Scarlett mira'm. T'estimo com no he estimat mai cap
altra dona i t'he esperat com mai hauria estat capaç d'esperar algú.
SCARLETT: Deixi'm!
RHETT: Sóc un soldat
del Sud que t'estima, que vol sentir els teus braços, que desitja endur'se
el record dels teus petons al camp de batalla. No importa
gens que tu
no m'estimis, ets una dona que envia un soldat
a la mort amb un bon record. Scarlett, fes-me un petó, fes-me
un petó un només (es fan un petó).
SCARLETT: (Li
dóna una bufetada) Canalla! Covard!
No té dignitat. Tenia raó, tothom tenia raó, vostè no és un cavaller.
RHETT: (Rient)
Això, en aquests moments, no té cap importància. |
|
Títol:
Lo que le viento se llevó
Director: Victor Fleming
Intèrprets: Vivien Leigh, Clark Gable,
Olivia de Haviland, Butterfly McQueen.
Guió: Scott Fitzgerald, Ben Hecht, Sidney
Howard.
Productor: David O. Selznick.
Música: Max Steiner
Muntatge: Hal Kern i James Newcom.
Fotografia:
Ernest Haller i James Rennahan.
Direcció artística: William Cameron Menzies.
Oscars: pel·lícula, director, actriu,
actriu secundaria, guió, fotografía, decoració,
muntatge i un d'especial. |
Menú
Especials
|
