El glamour dels 

TOM CRUISE  ROCK HUDSON ELIZABETH TAYLOR PAUL NEWMAN
STEVE McQUEEN JOHN WAYNE GARY COOPER MARLON BRANDO JAMES DEAN 
CLARK GABLE GRACE KELLY KIM BASINGER JULIA ROBERTS MARILYN MONROE

tom cruise

Cruise va brillar amb llum pròpia en dues estrenes el mateix mes; Magnolia i Eyes Wide Shut. Després de més de deu anys de les mediocres Cocktail o Días de trueno, Cruise està agitant la seva coctelera de personatges amb olfacte comercial i sentit del risc a parts iguals. I, a sobre, torna a treballar amb els millors directors, com ja va fer en els seus inicis amb Coppola.

elizabeth taylor

L'actor fetitxe de Douglas Sirk i la seva íntima amiga varen protagonitzar l'any 1956 Gigante, un melodrama petrolífer de George Stevens. Hudson va néixer el 1925 i va morir el 1985, va ser llançat a la fama per la Universal, que li va canviar el seu nom original de Roy Harold Scherer. Va fer diversos films amb Sirk i Raoul Walsh, a més dels èxits de les comèdies amb Doris Day (Confidencias a medianoche). Elizabeth Taylor (1932) va ser una nena prodigi, una de les Murjecitas, a partir de la seva trobada amb Minnelli (El padre de la novia) i, després amb Richard Burton, va evolucionar cap a papers amb més entitat dramàtica com Un lugar bajo el sol, Una mujer marcada o ¿Quién teme a Virgina Woolf?

paul newman

Una projecció cinematogràfica perfecta, Paul Newman (1925) va saber rebaixar els tics inicials del mètode interpretatiu de l'Actor's Studio per portar-los al terreny de la pura seducció blava, el del seus ulls. A la foto, el Paul Newman  dels anys cinquanta, molt abans de llançar-se a dirigir la seva dona, Joanne Woodward.

steve mcqueen

Heroi quotidià constantment ressuscitat per la publicitat o algun remake dels seus films, Steve McQueen (1930-1980) va ser el primer Thomas Crown, però també el protagonista de diversos westerns que li varen permetre vestir molt més al seu aire. Westerns com Los siete magníficos, Nevada Smith, JuniorBonner, rey del rodeo. Apassionat de la velocitat en la vida i en la ficció (Bullitt), el fum i la família, és dels que ha deixat empremta sense voler-ho.

john wayne

John Wayne (1907-1979) i el director John Ford varen ser la imatge inesborrable del western. Junts varen deixar per al record La diligencia o Fort Apache. Però aquest noi també va saber ser un convincent actor de comèdia, i regalar als seus personatges un sentiment i una profunditat que topaven amb la seva postura rígida i el seu caminar de vaquer. Es va barallar i emborratxar com pocs, tot i que sempre va tenir temps per enamorar-se tímidament o enredar-se en la cabellera pèl-roja i irlandesa de Maureen O'Hara a El hombre tranquilo.

gary cooper

Gary Cooper (1901-1961) va ser l'ombra de la integritat nord-americana en llargmetratges de Capra, Lubitsch o Zinnermann. La humanitat i els dubtes en el paper de xerif de Solo ante el peligro es podrien traslladar a tots els que faria, tant dins el gènere del western com del bèl·lic. A més, amb un gran sentit de l’humor va tenir als seus braços les més interessants actrius i dones de Hollywood, de Marlene Dietrich (Deseo) a Sara Montiel (Veracruz).

marlon brando

Marlon Brando (1924) va encapçalar un altre bàndol a la vida real: la dels actors revolucionaris del mètode americà. En la seva trajectòria, de Shakespeare a Tennesse Williams, i per al record, des de la samarreta d’Un tranvía llamado Deseo al llogater d'un pis francès a El último tango en París. Oposat al sistema pel sistema, recorda en la seva joventut el nostre Javier Bardem, només cal lamentar que en la maduresa no hagi donat més personatges con el Vito Corleone d'El Padrino.

james dean

Mai no hi va haver, i segurament no i serà mai, algú tan representatiu d’allò que és jove, d'una manera de viure atractiva però insensata que no té en compte el futur. James Dean (1931-1955) va viure de pressa, de pressa, perquè el seu record i aquella imatge desafiant desapareguin molt lentament. Al este del Edén, Rebelde sin causa i Gigante varen atrapar el seu esperit en arguments de “culebrón” dignificats, modificats per cineastes com Kazan, Ray o Stevens.

clark gable

Adorable bergant, canalla atractiu i d'allò més simpàtic, Clark Gable (1901-1960) sembla haver concentrat la seva trajectòria en un únic personatge: el Rhett Butler de Lo que el viento se llevó. Però no va ser exactament així. Va viatjar dels mars de la Xina a l’Àfrica o San Francisco, va posar les seves mítiques orelles al servei de les més arriscades missions i les confessions amoroses més íntimes. Els seus personatges són políticament incorrectes i aquelles maneres seves, un catàleg d'exquisits impertinències.

grace kelly

Grace Kelly va tenir una curta però intensa carrera cinematogràfica (1928-1982). Hitchcock se'n va aprofitar a Atrapa a un ladrón i a La ventana indiscreta, i Ford la va embrutir a Mogambo, altres es varen limitar a ensenyar el més evident, la seva postura aristocràtica.

kim basinger

Mite eròtic dels anys vuitanta, Kim Basinger (1953) va sortir de les pàgines de Playboy per a satisfacció de tres senyors irresistibles: James Bond, versió Sean Connery, el Mickey Rourke de 9 semanas y media i l'enjogassat Bruce Willis de Cita a ciegas. Xicota de Batman, lladre en diversos films, inevitable objecte del desig, va abraçar l'Oscar gràcies a la dona fatal de L.A. Confidential.

julia roberts

El seu terreny és la comèdia suau o la romàntica. Julia Roberts (1967) és l'estrella femenina més ben pagada del Hollywood masclista, ella sap que els seus detractors no suporten les seves, d’altra banda necessàries i saludables, escapades cap a films d'autor com Mary Reilly, Michael Collins i Todos dicen I Love You. Ella somriu i diu: sí, sí...

marilyn monroe

especial marilyn monroe

Amb més llàgrimes que somriures, Marilyn Monroe (1926-1962) va intentar netejar el públic de prejudicis: la deessa de la bellesa, símbol sexual del segle XX, també podia construir personatges reals i complexos com el de Vidas rebeldes. Resultat final: la joguina trencada es va apagar quan era a dalt de tot. L'amiga dels diamants, dels Kennedy i el Chanel és eterna perquè la seva creuada personal i artística també ho és.