Assetjada

          L'any 1958 Marilyn torna a Hollywood per rodar Some Like It Hot (Con faldas y a lo loco), amb el director Billy Wilder. El rodatge va ser un infern pels injustificats i repetits retards de Marilyn i per les seves crisis nervioses. Tony Curtis i Jack Lemmon varen acabar odiant-la, i Wilder va dir: "No puc mirar la meva dona sense sentir ganes de picar-la pel sol fet de ser dona". A pesar de tot això, la seva interpretació de Sugar Kane va arribar a quotes difícilment superables.

          Al finalitzar el rodatge el matrimoni de Marilyn amenaçava amb trencar-se. Green és acomiadat per Miller amb una indemnització de cent mil dòlars. Amb ell moria la Marilyn Monroe Inc., i amb ella les últimes esperances de l'actriu de mantenir una carrera independent i digna.

          La crisi personal de Marilyn és més greu durant el rodatge de Let's Make Love (El multimillonario). Marilyn viu una apassionada història d'amor amb l'actor francès Ives Montand. Els productors desconfien de l'èxit de la pel·lícula i intenten muntar una campanya publicitària al voltant dels seus protagonistes. Miller deixa el rodatge, i Simone Signoret, dona de Montand, torna imprevistament a França. Al finalitzar el rodatge tot va tornar a la normalitat.

         A Marilyn l'espera el seu últim film The Misfits (Vidas rebeldes), que, tal com va dir el seu productor, era un intent de fer una pel·lícula perfecta...

El guió era de Miller i la pel·lícula la va dirigir John Huston. La pel·lícula es va rodar al desert de Nevada. El sistema nerviós de Marilyn no va poder aguantar el cansament de la feina i va haver de ser hospitalitzada durant una setmana per esgotament nerviós. Una vegada finalitzat el rodatge es va anunciar oficialment la dissolució del seu matrimoni amb Miller. S’acostava el tram final d'una existència condemnada al fracàs.

Víctima ideal

          Després del divorci, Marilyn entra en una etapa molt depressiva. Coneix Frank Sinatra, amb el qual manté un idil·li, però amb no gaire convicció.

          L'hivern de 1961 és internada en un hospital per a malalts mentals. Una vegada recuperada truca al seu segon marit, Di Maggio, i és alliberada de l'infern de la clínica psiquiàtrica.

          L'abril de 1962, la Fox, tracta d’incloure-la en el seu nou film Somethings Got to Give. Marilyn demostra una desconeguda disciplina i puntualitat. Mentre el rodatge avança, Marilyn - que mitjançant Sinatra ha conegut Peter Lawford i, mitjançant aquest, els seus cunyats, els Kennedy- assisteix al Madison Square Garden a la festa d'aniversari del president Kennedy, i canta Happy Birthday davant de més de vint mil persones. Va ser l'última aparició multitudinària que va fer. Kennedy va dir: "Ara puc retirar-me de la política". En el descans del rodatge li fan unes esplèndides fotos nua que ràpidament van donar la volta al món. L'1 de juny l'equip l'obsequia amb una festa d'aniversari. Una setmana després és acomiadada per "violació voluntària de contracte", i la Fox la demanda per un milió de dòlars.

          La nit del 5 d'agost de 1962, Marilyn, en lloc d'anar a una festa a casa de Peter Lawford, on segurament s'havia de trobar amb Robert Kennedy, amb el qual mantenia relacions secretes, va prendre un tub de Nembutal. Se sap que aquella nit va arribar a trucar a la Casa Blanca, i que l'FBI va esborrar totes les cintes amb les seves trucades telefòniques. Suïcidi? Accident? Complot? Tràgic final per a una estrella que als seus trenta-sis anys es trobava, en opinió d'Andy Warhol, en òptimes condicions per convertir-se en la "primera gran directora de la història del cinema".

Qui va matar Marilyn Monroe?

          Ningú ha aconseguit encara desvetllar els secrets sobre la tràgica mort de Marilyn, però Peter Lawford va ser l'home que va arribar a saber més coses de l'assumpte. Va ser ell mateix qui no va respondre a l'última trucada d'ajuda de la diva. Per què?

          Tant Robert com John Kennedy havien mantingut relacions amb Marilyn, la indiscutible deessa sexual del cinema de l'època, a casa de Lawford a Santa Mònica. Qualsevol escàndol sobre la vida sexual d'aquests dos pares de família catòlics era una bomba que hauria fet perillar l'Administració Kennedy.

          Marilyn va explicar al seu amic Bob Slatzer que l'estiu de 1954 en una festa s'havia sentit molt violenta, ja que John Kennnedy l'havia estat mirant durant tota la nit. També li va explicar que ella i John no es varen entendre fins després del seu divorci de DiMaggio, a principi de 1955. John i Marilyn van continuar veient-se a Nova York, a l'apartament de l'East 57 Street,  la resta de la dècada dels cinquanta.

          El 19 de maig de 1962, i amb motiu del quaranta-cinquè aniversari del president John Kennedy, celebrat en una festa al Madison Square Garden amb 15.000 fidels seguidors, Peter Lawford va tenir la brillant idea que Marilyn cantés el Happy Birthday a John com a tancament final de l'acte. Marilyn va demanar al seu modista preferit, JeanLouis, que li dissenyés un vestit que fos com una segona pell. Finalment el model va costar 5.000 dòlars. Marilyn el lluiria, a més, sense cap roba interior.

          Peter Lawford feia la presentació de Marilyn: "Senyor president, per celebrar el seu aniversari, aquesta encantadora dama sortirà aquí no solament bonica, sinó també puntual. Senyor president... Marilyn Monroe!".

          Deixant a part tot el que es digui sobre la seva mort, sigui veritat o sigui producte d'una explotació que es renova cada any o s'autoalimenta quan arriba l'aniversari de la seva mort, la seva desaparició va ser molt sentida, va marcar el principi i la fi d'una època.