Una infantesa errant

          Va néixer a Los Angeles (Califòrnia) l'1 de juny de 1926, filla natural de Gladys Baker una muntadora

cinematogràfica que va passar la major part de la seva vida als manicomis, i d'un tal C. Stanley Gifford, forner ambulant: un gall en corral aliè, mimat per les dones, que mai arribaria a saber el destí d'aquella nena. Va ser registrada a l'hospital amb el nom de Norma Jean: un ingenu homenatge de la seva mare a l'actriu del cinema mud Norma Talmadge. Marilyn Monroe estava encara molt lluny. Norma Jean va ser donada en adopció a les sis setmanes d'haver nascut. Durant els seus primers set anys va viure a casa dels veïns de la seva àvia, prop d'on avui és l'aeroport de Los Angeles.

          Els informes de l'últim orfenat pel qual va desfilar afirmen que era normal, de bon comportament i espavilada. A la Van Nuys High Scholl, l'última escola on va anar, se la va qualificar d'alumna normal en totes les matèries,  menys en anglès i matemàtiques. Sembla que va ser en aquesta època quan es va aficionar a la poesia. Fins i tot va guanyar una ploma estilogràfica com a premi per una redacció titulada "El perro, el mejor amigo del hombre", un homenatge a l'únic ésser pel que sentia afecte i pel que pensava que era corresposta: el seu gos Tippy.

          Curiosament, per irònic que pogui semblar, va ser refusada per la Societat Dramàtica de l'escola Van Nuys High. Anys més tard, alguns exmembres de la veterana institució teatral varen declarar: "Ens sentim orgullosos de Jane Russell, però no de Marilyn Monroe, perquè no va aprendre gens d'interpretació durant la seva estada a la nostra institució".

          Estava tan acostumada a rebre cops per tots costats que va encaixar aquest sense sentir-se ferida. L'únic dubte que queda és el de saber si Marilyn Monroe ja havia nascut i, per tant, els actors aficionats de l'escola varen ser uns grans miops, o si, pel contrari, aquest va ser l'únic talent de Norma Jean que no va despuntar prematurament.

          El novembre de 1936,  amb dotze anys i ja plenament desenvolupada, va anar a viure amb Edith Ana Lower en un dúplex a l'oest de Los Angeles. "Ella em va canviar la vida -va dir Marilyn més endavant-. Per primera vegada estimava algú de veritat que també m’estimava." Les seves notes no eren gaire altes, tot i que demostrava grans dots a la classe de periodisme i participava habitualment en el diari de l'escola. L'any 1940, en un dels seus articles per al diari de l'escola, l'Emersonian, va escriure premonitòriament que "...el 53 per cent dels homes les prefereixen rosses".

          Els nois de l'escola li deien "ratolinet", perquè era molt callada. Quan va assolir una alçada màxima de metro seixanta cinc va començar a atraure l'atenció sobre la seva figura i a vestir sempre jerseis foscos, molt cenyits i a no dur sostenidors.

Començava a néixer una noia anomenada: Marilyn Monroe.