Va debutar l'any 1991 amb El laberinto Griego (Rafael Alcázar). Abans la vàrem poder veure en el videoclip de Mecano La fuerza del destino, en el capítol Ella y él, de Serie rosa (Jaime Chávari). També va presentar un programa a Tele 5, La quinta marcha. El salt definitiu el va fer amb Jamón, Jamón (1992), de Bigas Luna. Va continuar amb Belle Époque (1992), de Fernando Trueba, que encara va tenir més èxit. A més de l'Oscar de Belle Époque, Penélope va rebre el seu primer premi, el de la Unió d'Actors. Les dues pel·lícules següents les va rodar a Itàlia: La rebelde (1992), d'Aurelio Grimaldi, i Por amor, solo por amor (1993) de Giovanni Veronesi, el qual va dubtar entre ella o Jane March (El color de la noche) per al paper de Verge Maria. Finalment no hi va haver cap dubte. Alegre ma non tropo (1994), tot i el que pugui semblar pel títol no és italiana, sinó una comèdia urbana del director Fernando Colomo, en la qual Penélope interpreta una solista de l'Orquestra Nacional. Va participar a Todo es mentira (1994), pel·lícula amb la qual debuta com a director Álvaro Fernández Armero. Després d'aquest rodatge va decidir canviar d'aires i va anar a Estats Units, on va rodar Talk of Angels (1995), de Nick Hamm. Va tornar a acasa per fer Brujas (1995), de Fernández Armero. Li va seguir una pel·lícula ambientada en una presó per a dones a l'Espanya dels anys setanta, Entre rojas (1995). L'any 1996 es convertiria de la mà de Gerardo Vera en Melibea a La Celestina, del qual diu que fins ara ha estat el paper més dur que ha fet. Es va rescabalar amb la següent pel·lícula, una comèdia de Gómez Pererira, El amor perjudica seriamente la salud (1996). A Carne trémula (1997) hi va interpretar un petit paper sota les ordres de Pedro Almodóvar. I l'última intervenció seva ha estat a Abre los ojos, del director revelació del cinema espanyol Alejandro Amenábar.

Menú Especials