|
|
|
|
|
|
Editorial. Núm. 4 ABRIL/JUNY 1998En el correu electrònic la carta que volem enviar viatja en qüestió de segons fins la bústia de destí. En sentit contrari, qui vulgui enviar una carta a Les Vetes ha de fer-ho a la nostra bústia. Un cop al dia la "obrim", tal com faríem amb la bústia de correu tradicional. Ës molt més ràpid i més barat, no hi ha paper ni sobre ni segell. La nostra adreça de bústia (se'n diu e-mail) és lesvetes@grn.es
Pel sistema internet ens podem connectar arreu del món també en pocs segons i navegar d'un país a l'altre consultant tota mena d'informacions a les pàgines WEB. Doncs bé, Les Vetes ja té pàgina WEB, és aquesta: http://ww2.grn.es/lesvetes, preneu-ne nota. Si teniu internet a casa connecteu-vos immediatament i després envieu-nos un e-mail amb les vostres suggerències. Si no en teniu, el dia menys pensat anireu a casa d'un amic que en tindrà o a un bar d'aquests on el lloc de jugar a cartes es "juga" a internet. Entre altres informacions hi trobareu la revista que teniu a les mans: és Les Vetes Informació on line. Ep¡ podreu veure les fotos en color.
L'internet, en connexió amb el Servei Català del Voluntariat ens perment fer, per exemple, crides de voluntaris per determinades necessitats.Ara en va una: necessitem persones adultes que puguin treure a passejar persones amb cadira de rodes. Si podeu donar-nos un cop de mà telefoneu al 972401014 o envieu-nos un e-mail i en parlarem. Gràcies.
LA VEU DE LA FUNDACIÓ
-El marc jurídic de “LES VETES”
La Fundació Les Vetes, des d'un punt de vista jurídic, neix a l'empara de l'article 34 de la Constitució, que reconeix el dret de fundació per a fins d'interès general. El desenvolupament d'aquest dret fonamental, que com estableix la mateixa Constitució i l'Estatut d'Autonomia, és competència de la nostra Comunitat, està regulat per la Llei 1/1982, de 3 de març de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya. No obstant aixó, la vida diària de la nostra Fundació està regulada, en primer lloc, pels seus Estatuts.
Una fundació és una entitat, sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia. La finalitat de la Fundació ha d'ésser dirigida a una col.lectivitat genèrica de persones, mai a persones individualitzades, i així ho exposa l'article primer dels Estatuts de la Fundació Privada Parroquial Les Vetes: "donar assistència a les persones desvalgudes, especialment si es troben en la tercera edat".
Ja en el moment de la constitució de la Fundació, s'ha de formar un Patronat, que serà l'organ col.lectiu que des d'aquell moment dirigirà la vida de la nova entitat i, per tant, és qui la representa. Tant en el funcionament com en la composició del Patronat, La Fundació es regirà per allò que sigui establert en els Estatuts.
Però, el Patronat està sotmés
a un control administratiu per un organ superior denominat Protectorat,
regulat pel Decret 37/1987, de 29 de gener, i que , a Catalunya, correspon
a la Generalitat. Per tal d'exercir les seves funcions, cada any se li
han de presentar els comptes i pressupostos de la Fundació, de la
mateixa manera que hi ha decisions importants del Patronat que estan sotmeses
al coneixement i/o aprovació del Protectorat i sense l'autorització
del qual no són vàlids, pensem, per exemple, en repudiació
d'herències, gravamen de patrimoni, etc. Però, el més
important és que ha d'ésser la garantia del compliment de
la voluntat del fundador.
Racó poètic
SCHERZO DE LES ROSES BLANQUES
Les roses blanques
sobre les tanques
i un fistó gerd.
Les he trobades
per les marrades
d'un camí incert.
Solquen gavines
gronxant boirines,
mig blau, mig verd.
I em fan mofeta,
esquerra, dreta,
pel camí obert.
Salvador Sunyer
Salt, 16 de maig
de 1996
Segon Premi a
la II Trobada Literària de Flaçà (1996)
Sincerament...
Després de l'hivern ve la primavera.
Quant ens ensenya la naturalesa!
En la nostra vida hi ha plor i goig,
moments més clars i moments de
foscor.
Però en una i altra ocasió,
si la persona estima,
troba la mesurada serenor,
gràcies a l'Esperit que l'anima.
En la joventut i en la vellesa,
quan s'està en plena forma o quan
minva,
tant si ets home com dona,
confia, espera, estima.
aquestes virtuts alimentaran la teva vida,
et faran veure en positiu tot el que t'envolta.
Podràs ser - més que
objecte de cura -
agent de tolerància entre persones.
Tot i podent ser mestre,
opta per fer-te sempre deixeble.
No te'n penediràs
i seràs més a prop de la
felicitat.
Benet Galí i Johera, rector de Sant Cugat de Salt.
Espai religiós
La Serventa de Déu Mare Maria Güell i Puig proclamada
El Sant Pare Joan Pau II, amb la seva suprema autoritat, ha declarat i confirmat solemnement, amb data de 6 d'abril de 1998, la heroïcitat de vida en l'exercici de les virtuts de la Mare Maria Güell i Puig, proclamant-la Venerable, model de vida i poderosa intercessora davant del Senyor.
L'any 1952 es va obrir a Cervera, diòcesi de Solsona, el Procés Informatiu sobre la Vida i Virtuts de la Mare Maria Güell, amb el desig i la intenció de poder venerar la seva memòria com a model de vida cristiana i valuosa intercessora davant del Senyor.
La seva vida tingué un itinerari molt senzill. Nasqué a Valls (Tarragona) el 24 de juny de 1848. Segona filla de 9 germans, fruit del matrimoni dels seus piadosos pares Francesc Güell i Antònia Puig, dedicats al cultiu del camp. Es va educar amb les Filles de la Caritat. I la virtut de la caritat serà el distintiu i la característica de tota la seva vida.
El 20 d'abril de 1872 ingressava en la Comunitat autònoma de les Germanes de la Caritat del Sant Hospital de Cervera (Lleida). La Comunitat autònoma es transforma en Institut religiós, aprovat el 14 de setembre de 1899: és l'Institut de les Missioneres Filles del Cor de Maria. Des del primer moment la Mare Güell és reconeguda com a fundadora. En aquest Sant Hospital romandrà fins el dia de la seva piadosa mort, 14 de juny de 1921.
Les Actes del Procés Informatiu han estat examinades a Roma. Els nombrosos testimonis, avalats per una constant fama de santedat, han estat reconeguts com una autèntica prova de la heroïcitat amb què la Mare Güell practicà en la seva vida totes les virtuts cristianes.
Missioneres Filles del Cor de Maria
El proper 24 de juny, dimecres, celebrem
el 150 aniversari del seu naixement.
Missa d'acció de gracies a les
18 hores, seguidament video reportatge de la seva vida.
DESEMBRE
Des de mitjans de desembre de 1997 fins a 31 de març de 1998.
Desembre 1997
Hem de tornar bastant enrere, en la nostra
relació de les activitats a "Les Vetes", perquè en el número
anterior tancàrem la redacció amb la festa de la Puríssima
Concepció de Maria.
Però les festes nadalenques foren aquí molt ben celebrades, com l'any anterior, deixaren un dolç record i mereixen que en fem esment:
Citarem, en primer lloc, les nombroses
corals infantils que ens obsequiaren amb uns recitals deliciosos de cançons
nadalenques, durant les setmanes que envolten la diada de Nadal:
Col.legi Les Dominiques
Parròquia de Sant Cugat
Cor infantil Sant Narcís
Col.legi Vilagran
Coral Els Rossinyols
Club Pallarols
El cant dels infants ens proporcionà
molta alegria, i per què no dir-ho? també una sincera emoció
pels records que desvetllaren en nosaltres.
Altres activitats de desembre:
Dissabte, 13
A les 16: "Coral dels ciclistes 5 x 10".
Simpàtic grup d'amics, excursionistes en bicicleta, cantant cançons
populars i de Nadal, havaneres i per final, Els segadors.
A continuació, pica-pica.
Dilluns, 15
A les 11: Projecció de diapositives
pel Sr. Francesc Compte. Una panoràmica esplèndida d'Andorra.
Dimarts, 16
A les 11: Una interessantíssima
xerrada del matrimoni Salvador Sunyer-Maria Carme Bover sobre "els contes
i la vivència del Nadal" amb el recital de fragments del poema "El
pessebre" de Joan Alavedra, amb música de Pau Casals.
Divendres, 19
A les 11: Presentació
del núm. 3 de la revista "Les Vetes Informació".
Dissabte, 20
A les 18: Cançons i
nadales per la nostra Coral de residents, dirigida per Mercè Rabionet.
Dimecres, 24
Nit de Nadal. Gran festa de germanor entre
tots els qui treballen a "Les Vetes" amb els residents i llurs famílies.
Divendres, 26
Dia de Sant Esteve
Dissabte, 27
A les 16,30: Cançons de Nadal,
pel simpàtic grup de joves "El Botxí Vermell"
Dimecres, 31
Sopar de Cap d'Any.
GENER
Dijous, 1
Diada de Cap d'Any, segon aniversari de
"Les Vetes", gran animació i un bon dinar.
Diumenge, 4
A les 18. Un recital memorable de la coral
"Les Alzines"
Dilluns, 5
A les 20,30: Visita de "Ses Majestats
els Reis d'Orient". El rei Baltassar ens dedicà un discurs molt
entusiasta, però en una llengua que nosaltres no entenguérem.
Sort que el rei Melcior ens el traduí, molt amablement. Portaren
obsequis per a tothom, amb la promesa de tornar l'any vinent.
Dimarts, 6
Diada de Reis:
Dilluns, 12
A les 11: Vídeo ( filmacions
de Nadal i Reis).
Dilluns, 19
A les 11: Audició musical,
un C.D. d'havaneres.
Dilluns, 26
A les 11: Xerrada pel Sr. Moré
FEBRER
Dilluns 2
A les 11: Diada de la Candelera.
Grup de conversa, dirigida pel Sr. Moré, entorn de diversos costums
populars en les nostres comarques, segons el "Costumari català"
de Joan Amades. S'hi afegiren alguns residents amb records concrets de
la seva infantesa i joventut.
Dilluns 8
A les 11: Video "El Oso".
Dilluns 16
A les 11: El Sr. F. Compte ens projectà
unes interessants diapositives dels monestirs catalans.
Dijous 19
Festa del Dijous Gras.
Dilluns 23
A les 11: Xerrada -Grup de conversa
sobre el Carnestoltes.
El tema era el Carnestoltes, però
els comentaris sobre els records s'allargaren fins el Diumenge de Rams.
Dijous 26
A les 11: Visita i xerrada del Sr.
Xavier Corominas i Mainegre, alcalde de Salt, amb motiu del dia de la independència
del nostre poble.
MARÇ
Dilluns 2
A les 11: Vídeo de la sèrie
"Diagnòstic d'un assassinat"
Dilluns 9
A les 11: A les 11: Ídem
setmana anterior, amb un nou episodi "assassinat per un foc amic"
Dilluns 16
A les 11: Una xerrada molt
interessant del Sr. Jaume Bosch sobre la influència i relació
que a través dels anys ha tingut el riu Ter amb el poble de Salt.
Dijous 19
Festivitat de Sant Josep, patró
de "Les Vetes".
A les 11, Missa solemne, concelebrada
per Mn Pere Pla, Mn. Àngel Caldas, Mn Benet Galí i Mn. Rafel
Mola.
Dinar molt especial ( i molt bo! )
A les 17: "Una excursió pels arbres".
Projecció de diapositives molt boniques amb el tema "els arbres",
bellament comentades pel Sr. Jordi Dalmau.
Dilluns 23
A les 11, Grup de conversa: Costums de
Setmana Santa, "El salpàs", benedicció de les cases amb sal
i aigua beneita. El Dijous Sant, a partir de les 12 es lligaven les campanes
i es cobrien les imatges. El "Monument", amb la visita dels fidels a les
esglésies. El Diumenge de Rams, el rés de les 40 hores. El
Divendres Sant, el sermó de "Les set Paraules" de Jesús a
la creu. Dissabte de Glòria, a les 10, els "fasos", avui dia, Dissabte
Sant.
Dilluns 30
A les 11: Interessants diapositives "Sant
Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà", pel Sr.
Cebrià Aranjuelo.
Sants i Aniversaris
Manel Planes, 1 gener;
Vicenta Bosch, 22 gener;
Francesca Darder, 9 març;
Josefa Comas, Josep Iglesias, Salvador
Monerris, Florentina Sànchez i Josefa Torres, 19 març;
Encarna Paneque, 25 març.
Cronista (resident)
Consells del metgeA mesura que avancem en edat, se'ns fa més patent que el nostre cos va perdent de manera paulatina capacitats físiques que havíem gaudit. Aquestes pèrdues inherents al pas del temps, i que quasi sempre són conseqüència de l'evolució natural de la vida, sovint tenen l'inconvenient afegit de centrar exclusivament la nostra atenció i així, fer-nos menystenir les possibilitats de disfrutar totes aquelles capacitats que conservem.
Si ja no podem córrer, en comptes de capficar-nos-hi i estar-nos lamentant-ho, segurament és el moment de començar a apreciar més el plaer de passejar i passar-se-la bé amb la simple estada a l'aire lliure. Ara que estem ja en plena primavera, que la temperatura és agradable, lluny tan del fred d'hivern com de la xafogor de l'estiu, és un bon moment per sortir a passejar. Caldrà que el passeig estigui pensat a la mida de les nostres forces, caminant al pas que ens sigui més còmode i escollint un trajecte en el que sapiguem que podrem disposar de seients per descansar quan ens convingui. Si el passeig, pel que fos, hagués de ser curt, esplaiem-nos asseguts parant el sol abans de reprendre la tornada.
També amb la primavera arriba el temps de fruir dels jardins, ja sigui passejant-hi i contemplant-los o, millor, treballant el nostre propi jardí. La jardineria és una activitat que permet adaptar-se tant al tipus d'espai de què poguem disposar com al grau de movilitat del cos de què gaudim; i, en el cas de que aquesta última sigui molt minsa, recordeu que hi ha la possibilitat de disposar d'estris i accessoris que permeten de treballar un jardí literalment asseguts.
Quan el cos perd agilitat i força
i les cames ja no ens sostenen amb la seguretat d'abans, la darrera cosa
que hem de fer és quedar-nos asseguts i tancats a dins de casa.
Cal que ens mantinguem actius en consonància amb les nostres possibilitats
i que no estiguem parats. Convé aprofitar la primavera: és
un bon temps per a l'activitat.
Dr. Jordi Matas i Roca