S'havia quedat a baix i corria buscant una tapa. A dalt, la terra s'obria i esponjava sota una pluja persistent. El cabdal de la claveguera començava a pujar i no trobava la sortida! Corria i es perdia. Fins que topà amb un lloc calent, bancs per seure, vell refugi de la guerra, prou lluny de l'aigua desbocada. Només quedava esperar, a les fosques, mentre escoltava el soroll més i més fort dels rius que baixaven carrers avall, sota l'asfalt. Les ones fetes piquets. Les orelles en alerta. El monstre que s'acosta. Les gotes. Les gotes de l'aigua fetes descontrol, el caos, l'empenta que et sobta trencant les parets on fumes tabac. No avisa. Arriba. Et cau al damunt, la tromba que és fosc. No veus. No respires.

 
>>>
<<