AMADEU ABRIL I ABRIL
Assessor de l'entitat registradora de dominis, Nominàlia. Designat membre del consell de la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), representant de la Domain Name Supporting Organizations (DNSO). En deu dies, va dormir sis hores.

Macquero total. Viajero sin ganas de ser-lo, de Singapur a Los Angeles, pasando por Bruselas y vuelta a empezar

Projecte de Democràcia electrònica
Promotor campanya domini .ct
 

Memebre del consell d'administració d'ICANN (board of directors). ôrgan màxim de presa de decissions. ICANN te una estructura de societat sense afany de lucre, basada a Califòrnia. Té uns membres, uns empleats, organitzacions de suport que s'ocupen una de protocols, una de noms de domini i una d'adreces IP i te un consell d'administració de 19 membres que son els que voten les decisions a prendre, són l'òrgan directiu màxim.

A ICANN, contràriament al que molta gent creu, no és el govern d'Internet. Es, ara, una institució de coordinació tècnica de determinades funcions d'Internet, de les que necessiten una coordinació centralitzada com és l'assignació d'adreces IP, l'assignacio´de paràmetres dels protocols, l'assignació i gestio de noms de domini. No pot ser que hi hagi descoordinació en les adreces IP, donar la mateixa a dos serveis diferents, el mateix amb noms de domini...

no sou el govern d'Internet sino la burocràcia?
Tendim a no ser cap de les dues coses. ICANN té 4,3 treballadors, per ser exactes, no es pot considerar una burocràcia. Nosaltres no estem per regular Internet sino coordinador aquestes tres funcions bàsiques. Tot el que vaig mes enllà, hi ha moltissimes altres questions, els continguts, la fiscalitat, els actes il.lícits, molt interessants i importants però queden fora del nostre camp. Nosaltres no som el govern real d'Internet per decidir la política d'Internet. Senzillament, a Internet hi ha coses que no cal coordinar, altres que regula cada estat membre i, per últim, una serie de coses  que necessàriament han d'estar coordinades a nivell d'Internet. Qui ho ha de coordinar a aquest nivell? Un estat com Estats Units? mal asunto. Tots els estats junts? Solució pràcticament impossible. La solució és que estigui en el que ICANN representa, la pròpia comunitat d'Internet, del sector privat, que intenti gestionar això de forma consensuada. I aquest és l'experiment que estem fent a ICANN... De moment, sota la tutel.la del govern d'Estats Units. Fins octubre del 2000 en principi

-És aquesta la ICANN que volia Jon Postel?
No. Jon Postel volia menys coses.

La majoria de gent ha tingut sempre la mateixa visio del que calia fer. El que passa es que determinada gent creu que haurien de fer mes coses. I determinada gent, tant de dintre com de fora, vol vendre la ICANN que ells voldrien. Hi ha pressions perquè es facin més coses. Hi ha també una interessada visió de que estem fent massa coses.

Tot va neixer amb el problema dels noms de domini, que ha estat el subjecte controvertit, quan NSI va començar a cobrar 100 dòlars per nom de domini. Tenia un contracte amb el govern americà i se'ls va permetre la bona idea de cobrar per domini i que això deixés de ser finançat pel govern americà. Van morir tan d'èxit que van haver de vendre l'empresa a una agència especialitzada en contractes de defensa dels Estats Units.

Com, com?

Això és el més important, el que explica tota la batalla. El 95, Network Solutions  va ser comprada per SAIC, una petita empresa on els directors són els socis, antics caps de projectes de desenvolupament del Pentàgon o la CIA. La majoria son ex-militars. Fan els sistemes de control dels avions invisibles, seguretat de submarins.. i quan va caure el mur van començar a invertir en tecnologia civil, diversificant inversions. Entre elles, van comprar NSI, que ha estat un dels seus grans èxits. Tenen un poder polític difícilment comprensible des de l'exterior.

Són els principals resonsables dels problemes de l'ICANN?
Si, perquè qui mana realment dins NSI son la gent de SAIC, que tenen un poder polític impressionant a Washington, tan en el partit republicà com en el demòcrata.

El problema és econòmic, polític i industrial, sobretot polític. Els EEUU son perfectament conscients que perque Internet creixi ha d'estar el menys controlat possible per un govern concret i que un excessiu control mata el desenvolupament d'internet. Ells son conscients que s´´on els dominadors de l'economia a Internet, so´n empreses d'allà. yahoo. Amazon. Microsoft. Ja els interessa que acabi sent un recurs global. El problema no és aquest sino de nacionalisme dur a nivell del Congrés americà, on els congresistes, sota la pressio de NSI no entenen que hi hagi estrangers que puguin participar a manar això, estan acostumats a manar ells sols. I també l'interes de NSI per anar-ho retardant, perquè sis mesos de retard són molts milions, perquè no hi ha una corba de creixement, hi ha una recta.

El procés de reforma comença el 96. El problema era que una empresa tenia els .com, .org i .net, en règim de monopoli, cobrant cent dòlars i basada a Virginia, als EEUU. NSI no és el pitjor registre del mo´n però tampoc el millor i si no et volen resoldre un problema, no te'l resolen, perquè en règim de monopoli el servei va pitjor. No hi ha alternativa. Els bons noms .com llavors ja començaven a exhaurir-se, i s'havien d'afegir nous dominis. I la gent no comprenia perquè NSI estava tenint els beneficis multimultimultimilionaris que estava tenint. I NSI tenia una política de conflictes amb marques que creava més conflictes que els que solucionava. I si hi havia problemes, sempre s'havia de resoldre tot segons les lleis de Virgínia. El 96 neix la proposta, Jon Postel proposa afegir 150 nous dominis i tema resolt, però era una solucio´molt simple, que exasperava els propietaris de marques. Es va fer un comitè per estudiar-ho, que era l'Internet Ad Hoc Comeeting, que va fer l'informe el 97, el GTLD-Mou. Proposava que el model corrupte d'NSI, que és que una mateixa empresa fixa la política, gestiona la base de dades i gestiona el servei al públic. Aquestes tres funcions s'havien de separar, dins un monopoli natural. I es va crear la diferència entre registre (base de dades) i registrador (empreses que competeixen entre ells per tenir clients). I es va crear el CoRe. Però el govern americà s'ho va carregar, a principis del 98, quan va arribar l'hora de la veritat, i va dir que calia començar de zero el procés. No tragaven que organismes intergovernamentals, como la OMPI o la UTI, hi tinguessin un rol. Ni que NSI perdés l'exclusivitat de tenir la base de dades. A partir d'aquí es va decidir formar l'ICANN. El nom és horrorós, el va proposar NSI, que estaven barallats amb Jon Postel i no volien que es digués IANA.

El consell d'administració s'escull per les Supporting Organizations, una és la de protocols, que són la IETF i tres amics, la de les adreces IP, més o menys igual, i la dels noms de domini, la Names Council. Cada organització va escollir tres membres. Jo, un advocat de Canadà i en mexicà. Els altres nou han de ser escollits pels membres d'ICANN, democràticament.

recordar que els mitjans nordamericans destacaven amb escàndol que nomes s'havia escollit un representant dels EEUU.

en això hi ha 500 persones interessades en el nom perquè.. es feina! Fora de la gent que s'hi dedica professionalment, ningú té temps de seguir les discussions immenses en aquestes llistes de correu. Però ara tenim un pla, que posarem en marxa ara, es va decidir a Los Angeles

-Individualment és molt difícil estar a ICANN. Abans de la constitució nomes hi ha revolució o guerra o cop d'etat. Aans de crear ICANN no h ihavia ICANN, per tan no hi havia mecanismes. Llavors, el Jon postel i uns quants assessors van començar a preguntar qui podien ser bons candidats. I d'aquí aquesta llista de nou, amb l'Esther Dyson, l'Eugenio Triana... La idea bàsica era que fos gent que no vingués de la batalla prèvia, que no fossin de faccions, gent exterior.

-no representatives
-ha funcionat molt millor del que és. A les eleccions del març difícilment trobarem tan bons candidats. Quan Postel comença a buscar per Europa... Quan fas eleccions politiques a la web, hi ha gent que no s'hi presentarà mai, perquè no es pot permetre perdre o seguir les llargues discussions. Si mires els candidats de les tres eleccions, hi ha hagut una elecció i dues seleccions. La qualitat dels dominats del Domain Name és molt inferior del Vint Cerf, comparat amb mi. Perquè molta gent, veient la guerra que hi ha al Domain Name, no volen saber-ne res.

ara tenim un pla! Ara hem d'escollir els altres nou, que tenen fixat el mandat fins el 30 de setembre del 2000. Hem d'aconseguir 5.000 membres.

Hi ha uns quants activistes molt crítics. per exemle, va sentar molt malament que jo sortís escollit i que entre els 9 només hi hagués un ciutadà dels Estats Units i en canvi 4 de la UE. I ens han enviat tot tipus d'amenaces, el congrés americà, estan enfadats com una mona. I quan ICANN fa un error o no fa el que ells els sembla, comencen a demanar la intervenció del govern nordamericà. Volien que ens apliquessin la llei de procediment administratiu americà. Nosaltres sempre ens hi resistirem. No som una agència del govern americà!

El govern ha estat en contra no d'això sino de solucions determinades. A més és molt sensible a la opinió pública i hi ha un nombre significatiu de llibertaris de dretes que hi estan en contra, que consideren que no cal ICANN i que qui vulgui crear .sex que ho faci i tots contents

i per què no es podia fer aixi?

I si crees .sex i al cap d'un any deixes penjats els teus milions d'usuaris? O et dediques a vendre les teves dades personals per fer marketing? Si no hi ha algo, tu no pots dir al registre: vostè no té dret a fer això

i el .ct?
pelut. No se'n sap res oficialment. Està complicat. Ara tenim una prova molt divertida que és l'.eu, a veure si cola o no cola. Hi ha molta gent en contra de fer experiments amb aquests temes, tot i que uns quants estan a favor. Jo vaig entrar per aquesta batalla, i segueixo. Va ser una de les primeres

Com et vas ficar en aquest embolic?
Per curiositat intel.lectual. Sóc jurista i m'interessava no regular Internet sinó com Internet pot canviar la forma que pensem el dret, en un mon on l'extraterritorialitat deixa de tenir sentit, enuna activitat bàsicament global. Em vaig començar a interessar per què feia la IETF, que encara que no entenguis estricament res és apassionant. Vaig entrar en diversos debats, com l'encriptacio, que encara m'interessa molt, tot i que eren discussions terriblement tècniques. Llavors va explotar el tema dels noms de domini i vaig pensar: mira, això ho entendràs més perquè es més una quesetio social que purament tècnica, i perquè estic especialitzat en competència i aquí n'hi ha.

La tècnica fa que tu siguis depenent del teu domini. Un cop l'has comprat, estàs bloquejat allà, depens d'aquell registre. I no tens cap interès qu sigui una empresa amb afany de lucre salvatge

- Problemes finançament ICANN

ICANN ha de tenir tres o quatre reunios l'any, en una regió diferent. N'hem tingut a Singapur, Berlin, Santiago i Los Angeles. Moure la gent val molts diners. Totes les reunions han de ser públiques i fer webcasting de la reunió sencera. El Names Council, on jo estava abans d'estar al Board, fa webcast de totes les conferències, i val milers de dòlars.

- Però el problema és que només us paguin les empreses. Com en el cas de guai.com i guay.com, que el primer va ser unparticular.
Els problemes privats de les persones són privats. L'únic que podem fer és aprovar un ssitema de resolució de conflictes que entrarà en vigor l'1 de desembre. Hem fet normes mínimes contra els squatters.

Hem establit ICANN. Després hem establert un sistema de lliure competència, separant el registre i els registradors, que són NSI i uns quants més. A partir del desembre afegirem un sistema que si hi ha un problema -intenta denunciar algú a l'Usbekistan- es busca un penalista online i es decideix si la persona és un pirata o no. ICANN ha posat un sistema que fins ara no existia, perquè l'única alternativa a això era anar als tribunals. I si ets un cibersquatter el millor que pots fer és tornar el nom i desaparèixer.

protegeix els titulars de marques dels atacs més clàssics. Però no va més enllà, si no és un cas de pirateria no ho podem resoldre.

Per fer tot això costa molts diners. Nomes portar el board d'una banda a l'altra ja val cent mil dòlars, amb els bitllets d'avió. Hi ha gent de Mèxic, del Japó, de Hong Kong... I s'han de llogar les habitacions de l'hotel, deu o dotze, més un gran auditori. Fins ara, no teníem fons de finançament i NSI s'hi negava. ICANN va demanar que els nous registradors paguessin un dòlar per domini i any. Tots van acceptar però NSI va començar a dir que això era un impost sobre Internet i el govern americà, que havia donat ell la idea, va dir que no es podia fer. Llavors es quan Deutsch Telecom, MCI-WorldCom, Cisco i aquests van començar a fer préstecs a ICANN.

Ara s'ha firmat la pau amb NSI, a Los Angeles. Es va firmar un relativament dolent acord, NSI accepta pagar la seva contribució, el govern amercià dona més empenta a ICANN i es dóna a NSI el dret de continuar amb el registre uns anys més.

El 5% el pagarà NSI com a registre. El 50%, els registradors. El 35%, els dominis territorials. I el 10%, el registre d'adreces IP. Era millor mal acord que seguir la guerra.

S'ha acabat el cami´d'espines d'ICANN?
Ha acabat la primera part. El primer test era funcionar i tenir suport de la comunitat i ja ho hem aconseguit. El segon, que NSI acceptes l'autoritat d'ICANN, ara ho ha fet. Abans no, fins pagava gent per escriure a llistes de correu per fer soroll.

Hi ha un tema que està dormint i és que a les eleccions del Consell hagi sortit només un ciutadà dels EUA. De moment no han dit res però sabem que quan ens tornem a posar amb NSI, al Congres es posaran com unes fieres per això.

Ara ens falta firmar el contracte amb els dominis territorials. ICANN no ha de fixar les seves polítiques, sempre i quan mantinguin uns mínims estàndards per no perjudicar el bon funcionament d'Internet.
-Vols dir amb axò que l'esnic anirà bé gràcies a ICANN?
-No però anirà millor, perquè pitjor no hi pot anar. Ara està bloquejat, hi ha un problema polític intern, i no ha participat en aquestes discusions. Com que s'hi haurà de parlar, per firmar el contracte, ESNIC tindrà mes incentius per participar. I que paguin

- Queden dos tests me´s: completar l'estructura d'ICANN, reemplaçant els membres escollits per màgia per unes eleccions democràtiques. Necessitem un mínim de 5.000 persones participant, que escolliran el Membership Council, que gestionarà el procés d'eleccio, durant l'any que ve.

- Jo com a simple usuaria dire: voto l'Amadeu i que trii qui hi ha d'anar
-Sí. S'ha fet de forma indirecte perquè a una empresa com NSI o IBM li es relativament fàcil posar mil persones allà i que votin a qui els interessi. Com que tenim molta por, em decidit quetu escullis el parlament i que ell esculli el govern.

hi ha dos o tres africans participant al proces, nomes. Per això anem a El Cairo, a veure si s'animen, a la propera reunio´.

Si no aconseguim interessar 5.000 persones,ens quedarem amb menys gent al board, perquè hem decidit que amb menys no volem fer eleccions, perquè no volem que això sigui la màfia siciliana

La meva opinió personal és que tot això és una exageracio. Això no és un exercici de democràcia mundial sinó de gestió tècnica i el problema és que tots estan interessats en la democràcia, i en la gestió tècnica no tant. En això dels noms de dominis, no crec que hi hagi tanta gent interessada, fora dels professionals. Podem trobar-nos que la gent s'apunti a les eleccions però quan vegi que ha de seguir la discussió és una feina full time, ens desapareixen en sis setmanes, sis dies. A més, el nivell de virulència d'aquestes llistes és terrible: dius una cosa que no agrada a sis persones, que son sempre els mateixos bojos -hi ha molta gent que en comptes d'anar a teràpia s'apunta a aquestes llistes-, i t'escriuen dient-ne nazi, criminal.. Tenim un presonatge molt divertit que es diu Jeff Williams. Tothom sap que no existeix. Però cada cop que escriu, ho fa amb còpia a tothom, al govern dels Estats Units, etc. Ataca tothom, des d'adreces diferents. I quan reps missatges de tios diferents dient que ets un nazi, ja saps que és ell. I dius: adéu, jo no estic aquí per fer-me insultar

La bona notícia és que la reunió de Los Angeles va ser més avorrida que les anteriors, perquè vam fer mes feina i hi va haver menys espectacle. El consell d'administració d'ICANN nomes es pot reunir en pu´blic, busca alguna empresa o un grup polític o el patronat de la Fundació Catalana per la Recerca, a veure si ho fan

- Per què esteu fent política de xarxa i esteu lidiant amb la paranoia
Exacte. No estic en contra de la transparència, però és curiós.

Ara hem firmat la pau amb NSI, que ha acceptat l'autoritat d'ICANN per imposar polítiques. INtentar formalitzar amb contractes el finançament. I el test últim ha de ser que fem una proposta creible per tenir nous dominis, que es pel que es va crear ICANN.

- Per què va tan a poc a poc això?
- Cada vegada que tossim, hem de publicar un RFC durant 30 dies com a minim a Internet, llegir tots els comentaris, fer-ne una evaluacio.. I, clar, tots som voluntaris, jo no cobro ni un duro. Tornar-ho a publicar i 30 dies més. Es complicat. I només es poden prendre les decisions en persona, a El Caire, quan siguem allà tots, perquè per les llistes no hi ha manera.

El problema a Europa i Asia és aquest. Hi ha un tio a Corea que és l'home de la comunitat Internet per parlar amb els ianquis. Són gent amb molts contactes, però sempre són els deu mateixos a Asia. I els altres milions s'assaenten d'algo? es la pregunta. Però tothom ho respecta, a Asia. I,a me´s, per un asiàtic dir en públic que no està d'acord en alguna cosa és de molt mala educació.

- Els americans tenen tots la vena anti-governamental bàsica i tot el que olori a govern no els agrada. Tambe són més nacionalistes. A Europa tenim més tradició treballar sector privat i públic. A Asia és mes complicat encara. A AMèrica Llaina, el nivell de guerra entre els diferents països, envejes entre fronteres, es molt mes gran que enlloc i has d'anar amb mes compte pels equilibris locals. A Asia mai saps amb qui estàs parlant. El primer cop que vaig discutir amb un japonès, en anglès, m'anava dient que si,que si, que si. Li vaig fer una pregunta i seguia dient que sí de tot. I em van explicar que no parlava anglès però deia que sí perquè si li digués que no l'enten seria com insultar-lo a vostè. Amb aquesta mentalitat és molt difícil.

sempre en anglès, sí.

-Ens falta encara deixar d'estar sota la tutel.la dels EUA. Això és un acord de cooperacio entre tot el món i el govern nordamericà. Es van reservar fins octubre del 2000. Que ICANN tingui consens, que sigui transparent i no podem ser-ho mes.

El problema és el control de les decisions sobre l'arrel encara és dels EUA. Això és el que ens falta recuperar, demostrant-los que això funciona. És molt important que no tinguem gaires entrebancs i ho poguem fer ràpid perquè si no ho fem abans de l'octubre, ja no ho farem. Perquè es la data de les eleccions al president dels EUA. Després d'aquesta administracio´en vindrà una altra i la tendència es tornar a començar a estudiar els acords que hi havia, més si guanyen els Republicans.

El president de la Comissió d'internet del congrés americà, quan es van fer les audicions del GTLD-Mou, va declarar pu´blicament que Internet és un afer intern nordamericà. Un senador per Tennessee. Com es deia Amèrica pels americans, n'hi ha molts que també creuen Internet pels Americans. I aquesta gent va en contra de les empreses com IBM, Microsoft, etc. Per això aquesta gent son la nostra gran esperança, que convencin el govern nordamericà

ICANN ha estat a punt de desaparèixer dues o tres vegades, per boicot directe. Primer dels ultraliberals. Filtravem el Jeff Williams en una llista i el govern dels EEUU va enviar una carta preguntant si era veritat!

ICANN pot ser el gèrmen, per ella o per l'experiència, delque pot arribar a ser un govern d'Internet, sense dependre d'ells?
-Sí, és un experiment molt interessant i important. No crec que hagi de ser mes, ha de ser el que és. És molt difícil deixar la política a fora, en crear dominis, però si funciona i per consens, ICANN com a mesura del consens a Internet, serà un molt bon senyal per altres àrees. Ara, que es regulin dins ICANN o a la ICANN, es una questió oberta. No crec que ICANN hagi de ser-ho tot.

Què passa si no es paguen impostos a Internet? En molts llocs d'Europa els imposotos indirectes per vendes són mportants. I cobrar IVA a Internet és un malson, de bojos. L'única solucio sembla ser que qui liquidi l'impost sigui el client, però tu no hi estàs acostumat.

-La implicació dels governs ha de ser  més directe

- A ICANN hi ha un comitè amb representants dels governs, dels quals 30 van a les reunions i 7 parlen. Espanya hi va però no ha dit mai ni piu. Els governs han acceptat que aquí tenen un rol consultiu. Tothom se'ls escolta molt atentament, però moltes vegades no parlen perquè entre ells no s'han posat d'acord. I és l'única reunió que es fa tancada. Son tots gent amb immunitat diplomàtica
 

- ICANN es el lloc on les forces polítiques i economiques convergeixen per suplantar la vella cultura tecnocràtica d'Internet. es així, la irrupció del món real a Internet?
-He anat tres vegades a una reunió de l'IETF.
A ICANN, portes el nom en un batch (?),amb un clip perquè te'l posis a la butxaca de la camisa o a l'americana. A les reunions de l'IETF, va sempre amb un cordill perquè tothom va amb T-Shirt. Quan hi vaig anar l'última vegada, allà hi havia senadors, advocats, i més gent amb corbata que amb cabells llargs. L'IETF de fa 10 anys eren quatre, un grup homogeni, de la mateixa edat, que havien anat a les mateixes universitats, els agradava la mateixa música, tenien els mateixos amics i a més la mateixa feina. Si volem una Internet on hi participin més sectors, hem d'acceptar que aquests siguin diversos. Ara hi ha enginyers, músics, gent de drets i esquerres, gent que no sap què és un ordinador.. A ICANN participen tots els sectors que vulguin, no només els vells enginyers d'internet. Però si et mires el Board, encara n'hi ha. Què volem, que Internet no canvii o que sigui de tothom? Si volem que no canvii, hem fet tard. Part de l'èxit és que ara hi ha molts usuaris i molts usos diferents, que estan representats a ICANN.

La majoria de representants són gent de la Internet més tradicional, empreses que tenen la seva finalitat bàsica a Internet (telèfons, soft) i els usuaris, consumidors, petites i mitjanes empreses, representats a través d'associacions, cambres de comerç, etc. 200 persones, de les quals 50-60 estan pagades per determinats interessos i 100, per passió pròpia, que volen fer experiments sobre democràcia a Internet

-El teu exemple?
-Un, però a mi m'interessa no només l'experiment sino els resultats.

Ara s'està construint i molta gent hi està interessada. Quan comenci a anar, molts desapareixeran, aniran a les noves batalles que hi hagi.

- Ets un politic d'Internet?
- Si. Passo mes temps tractant amb polítics professionals del que voldria. M'he dedicat molt a fer de lobbyst, a promocionar la meva visió de la xarxa, que Internet ha de ser dirigit no pels governs sinó per la comunitat internet, la solució ha de ser global, ha d'haver-hi competència i limitació del poder dels monopolis privats, hi ha d'haver satisfaccio en els noms de domini, si l'islam un dia en vol un que el tingui, o els aeroports, o la comunitat catalana.. Jo no soc un tècnic, sóc més aviat "polític", amb minúscules i entre cometes.