ELS ROBOTS SOMIARAN
OVELLES MECÀNIQUES?
Tothom qui treballa en intel.ligència artificial respon somrient a la pregunta. Les màquines podrien somiar? Els cervells artificials ja han guanyat una partida al campió del món d'escacs. El problema és que no saben què se sent en la victòria.
Mercè Molist
"Ens acabem d'adonar que el
més difícil no és jugar a escacs, sinó el que
fa un nen de cinc anys", admet Enric Plaza, president de l'Associació
Catalana per a la Intel.ligència Artificial (ACIA). Seixanta anys
després del somni de Turing, l'inici oficial de la investigació
moderna en Intel.ligència Artificial (IA), s'ha arribat a un carreró
sense sortida: la multiplicitat de la ment.
A la universitat de Tottori, prop d'Osaka, hi ha un ordinador telèpata que llegeix el pensament. Un voluntari, amb el cap ple d'electrodes, es concentra en una idea, l'ordinador analitza l'encefal.logramma i busca quina idea es correspon amb les ones cerebrals detectades. HAL és un altre sistema suposadament intel.ligent. La gent li fa preguntes a través d'Internet (http://ciips.ee.uwa.edu.au/~hutch/Hal.html), i HAL respon. L'empresa Malibu Artificial Intelligence Works comercialitza un altre programa, que agradaria a Woody Allen: teràpia contra la depressió. L'ordinador fa de psicòleg, no sabem si argentí. Per encàrrecs: (800) 497 68 89.
Són això demostracions
d'intel.ligència? I què és intel.ligència?
"Pot pensar una cosa no viva?", es pregunta Enric Plaza. Com pensa un dofí?
Com pensen les persones? Neuròlegs, psicòlegs, físics,
informàtics, enginyers, lingüistes i filòsofs s'hi trenquen
el cap, treballant en equip a Catalunya i el món.
"El nostre principal objectiu
és fer que els ordinadors exhibeixin intel.ligència", aclareixen
al Laboratori d'Intel.ligència Artificial (AI Lab) del Massachussets
Institute of Technology (MIT). Fujitsu, Apple, Hitachi, la NASA, Panasonic,
Siemens i Mitsubishi subvencionen la recerca. El seu gran gurú,
Marvin Minsky, ha dit coses com aquesta: "Estem aprenent a construir coses
intel.ligents que puguin sobrepassar els podels mentals de l'home, de la
mateixa manera que la moderna maquinària ha sobrepassat els seus
poders físics. Tenim el privilegi de veure el naixement d'una nova
espècie que dominarà la terra".
El somni de Karel Capek sembla
més aprop, per molt que Enric Plaza asseguri que "la ciència
ficció no és cap profecia". Capek va popularitzar la paraula
txeca "robot" (servent), gràcies a un llibre del gènere que
va escriure l'any 1920: "R.U.R. Rossum's Universal Robots". Pintava una
societat on els autòmates es fabricaven en sèrie i feien
tota la feina, fins que un dia es rebelaven i destruien la Humanitat per
iniciar, ells solets, una nova raça.
Things That Think
La idea de moda al MIT són
les coses que pensen. Totxos amb xips per construir Habitacions Intel.ligents
i espiar la gent. Roba informàtica que s'alimenta de la feble electricitat
generada pel cos humà. El pom de la porta reconeix si qui entra
és amic o enemic i actua en conseqüència. La cafetera
posa en marxa la torradora de pa i treu entrades pel teatre...
Els ordinadors deixaran de ser
personals per ser personalitzats. Els americans en diuen "agents intel.ligents":
seleccionen el flux d'informació que ens arriba, responen al telèfon
i passen només les trucades interessants, envien faxs, recorden
cites, coneixen els teus gustos, et fan suggerències i, el més
important, es poden comunicar amb altres màquines sense necessitat
d'un ordre humana.
Marvin Minsky ho ha pintat com
la "Societat de la Ment": un món d'agents autònoms sub-intel.ligents
que, en cooperar, exhibeixen intel.ligència. Qui volti per Internet
ho veurà clar si pensa en les "aranyes" de buscadors, màquines
de recerca d'informació interconnectades. Ordinadors "capaços
de la negociació i comunicació i de prendre les decisions
que es vulguin automatitzar", explica Enric Plaza. Però qui decideix
què decideixen les màquines?
Una altra idea que des de principis
dels 90 està agafant força i promet novetats per a la IA
és la Vida Artificial. Ja existeixen poblacions de "criatures" que
neixen, es reprodueixen i moren dins l'ordinador. Els més aptes,
en reproduir-se, transmeten el "codi genètic" triomfador. Darwinisme
pur aplicat a la IA: si fins ara, per resoldre un problema s'escrivia un
programa explicant què havia de fer la màquina, ara es crea
una població de solucions parcials. Només sobreviuen les
millors idees. Tècnicament, parlem de xarxes neuronals i algorismes
genètics.
A la Tecnoesfera (http://www.lond-inst.ac.uk/technosphere), crees el teu propi animalet en tres dimensions, herbívor o carnívor, i el deixes en un món digital amb herba i muntanyes. Si sobreviu un any, el dia del seu aniversari t'envia una carta electrònica. A la Universitat de Granada s'han inventat un país semblant, anomenat MBiti (http://kal-el.ugr.es/geneura.html), on neixen mutants. La còpia del codi genètic als fills no és exacta, muta, s'eliminen els comportaments menys adequats per sobreviure. A Carnegie Mellon, John Mount treballa en Art Genètic Interactiu (http://robocop.modmath.cs.cmu.edu:8001). Les seves "criatures" viuen dels vots dels espectadors. Les més votades tenen més energia i, per tant, es reprodueixen més ràpid. La selecció "natural" acaba amb les minories. L'espectador és déu.
Cada cop les empreses estan més
interessades en el tema. Hi ha bancs on qui decideix la concessió
de crèdits és un sistema d'IA. Al Metro de Barcelona, un
programa intel.ligent coordina els torns dels treballadors. Als Ferrocarrils
Catalans, el sistema SIRIUS fa diagnòstics d'avaries en temps real:
el conductor avisa la màquina del problema i SIRIUS li diu què
ha de fer. Els programes predictors tenen molt èxit: saben els moviments
d'accions que hi haurà a la borsa, el càncer de mama que
desenvoluparà la població, l'energia elèctrica que
es gastarà en un determinat periode...
Però de sistemes predictors,
ja n'inventaven els bojos de la IA, als anys setanta, quan el Prospector
es va fer famós per haver predit i encertat on hi havia un jaciment
de molibdè, valorat en milions de milions. La sensació que
transmet Josep Amat, eminència de la UPC i professor estimat pel
MIT, és el descontent: "El temps dels resultats espectaculars van
ser els anys 85, 86 i 87. Ara no s'avança, es va molt lentament".
La IA ha arribat al col.lapse, just quan les empreses començaven
a interessar-se'n. "Els programes són elefantiàsics", diu
Ton Sales, de la UPC. Ara sabem que és impossible escriure tot el
coneixement, tota la informació del món, dins d'una màquina.
La IA actual no mostra més
intel.ligència que la del programador i és massa fràgil,
diuen els experts. Deep Blue sap jugar a escacs més bé que
la majoria de nosaltres, però no li demaneu que renti plats o diagnostiqui
malaties, fora del seu terreny és un estúpida. Els sistemes
actuals funcionen en camps molt restringits. Les màquines són
autistes. La IA necessita sortir de la gàbia de vidre i connectar-se
amb el món. Aprendre i comprendre.
Però algú sap
com "apren" una màquina? Aquí hi ha el gran debat dels nostres
dies. Les teories dominants es diuen Simbòlica -s'apren amb la lògica-,
Connectivista -s'apren amb els errors- i de la Interacció -s'apren
dels altres. Però cap funciona en alts nivells.
Els japonesos
Donarien l'ànima dels
seus avant-passats per un programa traductor de veu. El miniaturitzarien,
el posarien dins el telèfon i podrien vendre, en japonès,
totes les motos que volguessin, sense haver d'aprendre anglès. El
xip telefònic seria el traductor. Però el problema del llenguatge
humà és que hi ha paraules i frases ambigües que depenen
del context. Si en comptes d'escrites, són parlades, la màquina
pot morir en un mar de ritmes i tons incomprensibles. A la Universitat
d'Austin asseguren que tenen un programa, el CYC, que enten i parla llenguatge
humà i, a més, detecta les violacions de sentit comú
del discurs.
Aquí som més modestos.
Josep Sopena, que treballa en llenguatge des de la UB, està orgullós
d'haver inventat una xarxa neuronal (imita el funcionament del cervell)
que pot entendre textos reals del Wall Street Journal. Sopena té
molt clar que per aprendre no només s'ha de pensar. Les màquines
han de llegir, escoltar, veure, tocar... El cap, que ja sap jugar a escacs,
necessita un cos, que encara és un negat al ping-pong. "El lloc
on la IA es troba amb el món real" és la definició
de Robòtica.
Els 600.000 robots que hi ha
al món (la meitat al Japó) són màquines que
construeixen màquines. El nou proletari. Però està
naixent una classe de privilegiats, capaç de percebre l'entorn i
prendre decisions. La vista ha estat el més estudiat, les empreses
inverteixen milions per aconseguir que l'ordinador reconeixi cares. L'equip
de Josep Amat, especialista en visió des de la UPC, ha guanyat competicions
i és famós mundialment pel "tracking" amb camells. "Tracking"
vol dir que la càmara fa d'ull i segueix els moviments d'un individu
determinat, en aquest cas un camell dins un ramat de camells africans.
Però el robot no sap perquè es mou l'animal, ni el veu en
tres dimensions.
Els robots formigues o ANTs,
amb què treballa ara Amat, són un altre exemple de visió
i interacció amb l'entorn. Els petits robots han de servir per investigar
a Mart. Cada formiga explora una part del terreny i passa la informació
a un robot més gran, que la "pensa". Col.laboració entre
màquines. Altre cop la Societat de la Ment. "Si s'espatlla una formiga,
és igual, n'hi ha d'altres", explica Amat.
Les fallades tècniques
són un altre camp de la Robòtica on s'aplica IA. Què
fer si un robot que "treballa" una una estació espacial, sense presència
humana, s'espatlla? Doncs ensenyar-lo a arreglar-se sol. Autocuració.
Això és el que acaba de fer l'equip de Carme Torras, professora
del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Però
tot i els èxits, es mostra cauta: "Tothom parla de la dona de fer
feines del futur, que serà un robot, i això és molt
complicat!". N'existeixen prototipus, massa cars i prescindibles. Però
tot arribarà i, per si un cas, hi ha gent que comença a pensar,
abans les màquines no pensin per ella.
Les tres lleis d'Isaac Asimov
"1. Un robot no ha de fer cap mal a
un humà ni deixarà per la seva inacció que un humà
prengui mal.
2. Un robot ha d'obeïr les ordres
donades per un humà, llevat que l'ordre entri en conflicte amb la
primera llei.
3. Un robot ha de protegir la seva
pròpia existència, llevat que això entri en conflicte
amb la primera o segona llei"
Alguns savis de la IA juren i
perjuren que l'emperador es passeja nu i que mai les màquines seran
tan intel.ligents, ni de la mateixa manera, que l'home. Però altres
imaginen un futur de robots capaços d'adaptar-se, d'aprendre i de
resoldre problemes imprevistos. De prendre decisions per ells mateixos
(!). La IA substituirà les persones? "Farà que ens traiem
de sobre les tasques més automatitzades, que evitem les feines rutinàries",
explica Enric Plaza. "No estem intentant reproduir la intel.ligència
humana. No té res a veure. Podem ajudar el metge, però mai
el substituirem", coincideix Carme Torras. "La IA no és una còpia
del cervell humà, és una adaptació no mimètica",
aclareix Josep Amat.
Falten mil.lenis perquè
una màquina pugui tenir consciència d'ella mateixa. Josep
Sopena fa sentir un "uff" quan se li proposa. La intuició, la creació,
com es programen? El sentit comú, el lliure albir? Ton Sales, a
l'últim número del butlletí electrònic de l'Associació
Catalana per a la Intel.ligència Artificial (al qual els lectors
de VANG tenen accés preferent a l'adreça http://www.acia.org/guests/vang.html)
proposa que "el sentiment" torni a la ciència, que les màquines
puguin experimentar les cinc emocions bàsiques: felicitat, tristesa,
ira, por i repugnància.
Però seran sentits o
simulats? I l'ànima? Un ordinador pot entendre totes les implicacions
que comporta disparar una arma? Yoneji Masuda és l'autor de la "Computopia",
la utopia d'una societat on les màquines substitueixen el treball
físic i mental de la humanitat que, lliure de les tasques inferiors,
es dedica a produir més i més alt coneixement. El japonès
no diu res de les mundanes xifres d'atur, cada dia més altes. A
les màquines no els importen.
Crear intel.ligència
és ser Prometeu? La revista ARENA del mes passat presentava en societat
un robot japonès que entra dins un incendi, reconeix el cos humà,
crea al seu voltant una atmosfera densa per evitar-li l'asfíxia
i el treu del foc. A l'altra cara de la moneda, la BBC anuncia l'estrena
d'un nou programa de televisió on els robots es peguen entre ells
en un combat simulat de gladiadors: Thor, un monstre de titani, contra
La Machine, més maniobrable i ràpida.
Al professor Josep Amat li va
passar un cas com un cabàs en això dels usos bons i dolents
de la tecnologia. El gloriós any 1986, el seu equip es va inventar
un sistema per comunicar-se amb l'ordinador a través de la mirada.
Movent els ulls i la cara, es movia el cursor i s'executava l'ordre, igual
que amb un ratolí. Pensat per a tetraplègics. Després
d'haver presentat la idea en un congrés, Amat va descobrir que els
israelites li havien copiat per fer pràctiques de tir des d'helicòpters.
En comptes de fer-ho ell, el "nasío pá matá" de torn
dirigeix amb la mirada el blanc que ha de fer l'arma. I la màquina
dispara.
COM PENSEN?
Aquest és el problema.
La Intel.ligència Artificial naixia oficialment l'any 1936, quan
Alain M. Turing, matemàtic i lògic anglès, proposava:
"Poden pensar les màquines?" i els científics imaginaven
cervells electrònics. El 1956, en un primer debat entre neuròlegs,
psiquiatres, matemàtics i enginyers a la Universitat de Dartmouth
es va decidir què era la intel.ligència: jugar a escacs,
parlar, saber matemàtiques, i tothom es va posar a la feina.
Els anys seixanta i setanta
van ser feliços. El 1963, la Bèstia ja es passejava per la
John Hopkins University: era un robot que corria pels passadissos i s'endollava
on li semblava per carregar bateries. Marvin Minsky, Herb Simon i John
McCarthy lideraven la batalla. Eliza es feia famosa per ser la primera
computadora psicoanalista i Asimov escrivia "Jo, robot". A Catalunya, Gabriel
Ferraté i Enric Trillas començaven a remenar-hi. Al seu darrera
vindria gent com Amat, Torras o Ramon López de Mántaras,
de l'Institut d'Investigació en Intel.ligència Artificial,
que aquest any en fa deu.
Als 80, els japonesos anunciaven
una Cinquena Generació d'ordinadors intel.ligents per d'aquí
quatre dies. El 1983, la IA revolucionava el món dels negocis gràcies
a un article a la revista "Business Week". Però, de cop, la grisor,
avenços lents, espirals sense sortida. Com pensa una màquina?
Les xarxes neuronals han ressorgit com a resposta. També la interacció
de sub-intel.ligències. Ricard Solé i Conrad Pérez
(UPC), Josep Sopena (UB) i Juanjo Villanueva (UAB) són les noves
apostes a Catalunya. El MIT i l'institut de Santa Fe són els centres
mundials. Encara que ningú sàpiga ben bé com funciona
això de la intel.ligència.