ANIMALS TORTURATS
Si per una d'aquelles casualitats,
us reencarneu mai en animal, fugiu del contacte humà. Les vostres
curtes vides es podrien convertir en autèntica tortura, empresonats
en laboratoris, granjes, zoos, pisos estrets, o assassinats a les classes
de Fisiologia Animal de la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
Mercè Molist
"Els obren per veure com batega
el cor, els treuen sang dels ulls, els tallen la cua a trossets, els extirpen
els ovaris... Tot, en viu", explica Salvador Pueyo, estudiant de Biologia
i president de Skamot Verd, l'únic grup que lluita contra les pràctiques
amb animals a les universitats catalanes. Ratolins, conills, hàmsters,
gossos, gats, porcs, cavalls i ovelles es crien, expressament per a aquestes
classes, als estabularis que assorteixen les facultats de Medicina, Ciències
i Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
i les de Biologia, Medicina, Farmàcia i Psicologia de la Universitat
de Barcelona (UB). Tot i que els animals estan anestesiats mentre duren
les vivisseccions, i acabades aquestes se'ls aplica l'eutanàsia
(asfíxia amb anhídrid carbònic), hi ha alumnes que
no poden evitar vomitar.
Només un curs (1991-1992),
Skamot Verd va aconseguir, per primer cop a Catalunya i Espanya, que es
reconegués l'objecció de consciència a les classes
torturadores. L'experiència no agradà els professors i, avui,
els alumnes han de tancar la boca o anar a estudiar a Itàlia, únic
país on la universitat no obliga a la tortura. Degut a les queixes
cada cop més freqüents, en algunes classes s'utilitzen alternatives,
com els vídeos, però no tothom hi creu.
"La finalitat de les pràctiques,
ho diu el guió dels estudis, és fer perdre la sensibilitat
de l'alumne, acostumar el futur investigador a usar els animals com a objectes",
explica Salvador Pueyo. I té tota la raó. Els animals torturats
a les aules són la xocolata del lloro de les víctimes de
la ciència. Representen només 6.814 dels 340.349 que van
morir el 1994 a Catalunya, segons dades del Servei de Ramaderia de la Generalitat.
"Els laboratoris farmacèutics i químics utilitzen molts animals,
i també són els que investiguen durant més mesos.
A les facultats, l'experiment no passa d'una setmana", assegura Jordi Cantó,
responsable de l'estabulari de la UAB.
Almenys 12 milions d'animals
són utilitzats cada any en experiments a Europa. 100 milions a tot
el món. Víctimes sacrificals a major glòria de la
ciència i de la indústria. Fa tres anys, als laboratoris
d'una universitat d'Ohio, activistes de People for the Ethical Treatment
of Animals (PETA) van descobrir desenes de gossos i conills infectadíssims
de sarna que es grataven com bojos la pell, plena d'úlceres, ja
sense pèl. Ningú els curava perquè, precisament, eren
part d'un experiment per trobar remei a la malaltia. Un remei que ja existeix,
però els espavilats científics en buscaven un altre.
Les proves més habituals
que fan els laboratoris amb els nous productes químics, farmacèutics
i cosmètics són els Tests d'Irritació Ocular i la
prova LD-50, autèntiques tortures que poden durar anys i matar milers
d'animals. En el primer, s'aplica el producte a l'ull de l'animal, molt
sovint un conill albí -més sensible-, immobilitzat, sense
anestèsia, cada 72 hores durant entre set i divuit dies. Molts acaben
cecs, amb úlceres als ulls o les potes trencades de tant com han
volgut fugir del dolor que és immens. Perquè no tanquin els
ulls, s'utilitzen clips.
Una altra prova ferotge, no
obligatòria com el test ocular però també usual, és
la Dosi Letal 50 (DL-50). El producte s'introdueix forçadament al
cos de l'animal, sigui per la boca, el nas, els ulls, el recte, la vagina,
amb injeccions, o per inhalació asfixiant de quantitats ingents
de gasos. L'investigador observa, sense pal.liar-los, els efectes: convulsions,
respiració dificultosa, diarrea, erupcions cutànies, secrecions
pels ulls, el nas o la boca. L'experiment no acaba fins que han mort el
50% de víctimes, normalment després d'una agonia que dura
entre dues i quatre setmanes.
Per estudiar la SIDA, s'injecta
el temible virus a ximpanzés. Hi ha monos convertits instantàniament
en drogaaddictes amb una injecció a la iugular. El cas dels primats
clama al cel: els segresten a la selva quan tenen entre quatre i sis anys
(fins als 12 no són adults), arrancats dels braços de les
mares, molt sovint assassinades abans que deixar-se'ls prendre. Segons
la Coalició Europea per l'Abolició dels Experiments amb Animals,
el 80% moren abans d'arribar als laboratoris. Com que n'hi ha pocs, s'utilitzen
en múltiples experiments, cada un dels quals pot durar entre dos
i quatre anys. Els que tenen sort, els maten abans dels deu anys (la mitjana
de vida d'un mono és d'entre 40 i 50).
L'última moda en tortura
científica d'animals són els experiments genètics,
pagats per les poderoses multinacionals químico-farmacèutiques.
Introdueixen defectes als embrions perquè els animals tinguin des
del naixement les malalties que es volen estudiar. Als Estats Units, denuncia
PETA, han creat genèticament ratolins que neixen amb càncer
d'ulls. Als dos mesos de vida, els seus cristal.lins es tornen tumors que
creixen fins reventar. Un altre rosegador, l'Oncoratolí, és
famós per haver estat el primer animal patentat; creat per la Universitat
de Harvard i comercialitzat per l'empresa Du Pont, a 100 dòlars
la unitat, amb el següent anunci: "Per primera vegada, un producte
comercial al seu abast que, amb força seguretat, desenvoluparà
carcinogènesi (càncer) i neoplasmes (tumors)". Dissenyats
per patir.
"Hi ha resistència a
deixar la investigació amb animals, els científics es deixen
portar per la inèrcia i no utilitzen els mètodes alternatius",
assegura José Castell, membre de l'European Center of Validation
of Alternative Methods. Es parla de simulació amb ordinador, de
proves in vitro (utilitzar cèl.lules i teixits humans), de models
mecànics, estadístiques, mètodes físico-químics...
i sobretot, reduir els experiments: "Per a un nou producte, es fan una
barbaritat de proves, algunes sense sentit. Si ja se sap que és
tòxic, per què fer la prova DL-50, per saber fins on és
tòxic?", demana Castell.
Però la llei obliga els
laboratoris farmacèutics i químics a provar amb animals qualsevol
substància que s'inventin. No diu res, en canvi, de la indústria
cosmètica, i aquesta és, ara per ara, la batalla. A partir
de l'1 de gener del 1997 estarà prohibit utilitzar animals en experiments
cosmètics a la Unió Europea. Body Shop va ser de les primeres
empreses en deixar-ho, per iniciativa pròpia. Altres ho han fet
per les dures pressions de les organitzacions animalistes. És el
cas de L'Oréal, que es va rendir després d'una llarga campanya
del PETA, amb pancartes al pont de Brooklyn i a la torre Eiffel incloses.
Però l'etiqueta "Cruelty-free"
(lliure de crueltat) d'alguns productes cosmètics no és gens
fiable, denuncia un informe de la Foundation for Biomedical Research: "Moltes
companyies que asseguren que no experimenten amb animals contracten un
laboratori de fora perquè faci les proves per elles".
Terror a la granja
Les empreses agroalimentàries
també són bones clientes dels laboratoris genètics
i biotecnològics, que estan convertit els animals de granja en monstruoses
màquines productores de carn, llet i ous. Les tècniques de
transplantament d'embrions, fecundació in vitro o clonació,
creen monstres que s'han de extreure per cesàrea de les pobres femelles
manipulades. L'hormona BST, que s'injecta a les vaques perquè donin
més llet, els provoca llagues i infeccions al braguer.
Si en l'antiga ramaderia l'animal
vivia un terç de la seva vida abans de ser sacrificat, ara no arriba
a una cinquena part. Passen vides miserables en mínims espais. Les
gallines tenen llum artificial 17 hores al dia perquè no deixin
de produir. Els porcs viuen drets o ajaguts, per no perdre un gram de pes,
sovint en la foscor. Segons un ramader que no vol donar el seu nom, l'espai
mitjà per a un porc a la granja no supera els 80 cm2. L'estrés
és tan gran que es mosseguen entre ells, es mengen els excrements,
pateixen depressió contínua. El 3%, diu el ramader, moren
d'infarts o malalties relacionades amb el nerviosisme abans de tenir els
sis mesos, l'edat en què els porten a matar.
L'Associació per la Defensa
dels Drets dels Animals (ADDA) i la Federació Catalana de Societats
Protectores dels Animals i Plantes són els grups que més
activament defensen els animals de granja a Catalunya. A Dolors Marsans,
presidenta de la Federació, se li neguen els ulls quan explica:
"El que passa amb les gallines ponedores en bateria és una crueltat
terrible. Quan fa un any que estan dins la gàbia metàlica,
totalment immòbils i sense tocar mai a terra, es converteixen en
monstres". A les gàbies no hi ha lloc per extendre les ales. Els
amputen el bec perquè no es piquin entre elles, tan gran és
el seu nerviosisme, i la majoria hi pateix dolors crònics. Després
d'encara no dos anys de pondre ous que mai fecundaran, s'han quedat gairebé
sense plomes i tenen les potes deformades per les reixes. Llavors, les
maten per vendre com a carn.
Els animals d'engreix no tenen
millor vida. El típic pollastre embolicat dels supermercats no passa
dels dos mesos d'edat (podria haver viscut cinc anys). A les massificades
naus d'engreix, molts pollastres joves moren asfixiats, o picats pels altres,
o completament bojos. El seu esquelet i òrgans interns no suporten
el pes d'un cos engreixat artificialment. La majoria té úlceres
dolorosíssimes a les potes, provocades pel contacte continuat amb
un terra humit de virutes barrejades amb excrements.
La mort, tampoc els és
cap redempció. Abans d'arribar-hi passen un calvari que comença
amb el transport: hores i hores sense repòs ni menjar ni aigua,
aplastant-se els uns als altres dins camions. Arribats a l'escorxador,
els supervivents són descarregats a cops emmig d'un ambient de terror.
Encara que la llei obliga a una mort ràpida i indolora, hi ha vídeos
enregistrats clandestinament als escorxadors espanyols on es demostra que
la descàrrega elèctrica amb què s'atordeix els porcs
sol ser mínima o mal feta. L'animal no sempre està inconscient
quan se'l degolla i a vegades encara xiscla mentre l'escalden. La cadena
de l'escorxador va massa ràpida (maten entre 200 i 400 porcs a l'hora)
perquè els veterinaris puguin comprovar que els animals estan adormits
abans de la tortura.
Presons de clor
Un altre front obert és
el món de l'espectacle. No fa gaire, era notícia l'orca Keiko,
protagonista de la pel.lícula "Liberad a Willy", el primer mamífer
aquàtic que podrà tornar al mar, després de setze
anys d'actuacions diàries i mai remunerades en una solitària
i estreta piscina de Mèxic.
Ulisses, l'orca barcelonina,
no va tenir tanta sort quan es va parlar d'alliberar-la i avui continua
la seva condemna al Sea World americà, la bèstia negra dels
defensors dels drets animals. Gary Hanauer explica, al llibre "The Killing
Tanks", que les orques de Sea World no solen passar dels deu anys de vida
(en llibertat arriben als 90) i que més de la meitat dels dofins
hi moren els primers dos anys de captivitat. De fet, Ulisses és
un cas estranyíssim, segons ADDA: "Durant els quinze anys que va
estar al zoo de Barcelona, amb aigua fins als 30 graus a l'estiu, sense
un lloc a l'ombra on protegir-se, en una piscina amb aigües deficientment
purificades i amb pèrdues d'òxid, ha hagut de ser un animal
d'excepcionals condicions físiques per haver sobreviscut".
A la Gran Bretanya, s'han tancat
tots els parcs aquàtics després d'un fort boicot liderat
per PETA, que es va dedicar a explicar a la gent tota la veritat. La tortura
comença quan són caçats: en ser animals que viuen
en grup, aconseguir-ne un vol dir matar-ne molts pel shock, ferir-los amb
les xarxes i provocar avortaments espontanis en les femelles embarassades.
La vida als parcs no és menys trista: si en llibertat neden més
de 100 milles (185 km) al dia, no és estrany que a les estretes
piscines se'ls deformi l'espina dorsal. El clor i els sulfats amb què
es neteja l'aigua pot arribar a provocar-los ceguera, els ulls irritats,
la pell se'ls pela. Com que es comuniquen per ones, les reverberacions
de la piscina els eixorden. Segons Jacques Costeau, alguns arriben al suicidi,
picant un cop i un altre contra les parets de la presó de clor.
I no oblidem la miserable vida
als zoos. Ho denuncia l'organització Animal Rights: "Els ocells
no tenen prou espai per volar, els animals aquàtics tenen poca aigua
i els mamífers que normalment viuen en grans grups familiars, estan
sols o, com a màxim, amb una parella. Els comportaments naturals,
com la caça, són eliminats. Tenen pocs motius per a l'estimulació
física i mental. La majoria acaben neuròtics, amb un comportament
anormal, sovint autodestructiu, anomenat zoochosis". Mireu, si us plau,
els ulls de Floquet de Neu.
Cocaïna als intestins
Els que viuen en llibertat no
tenen més sort. El tràfic d'animals exòtics s'ha convertit
en el tercer gran negoci mundial, al darrera d'armes i drogues. Com que
els traficants són els mateixos, s'inventen combinacions esperpèntiques:
peixos que surten de la Xina amb els estómacs plens d'heroïna,
gossos amb el mateix carregament, i fins i tot serps. El juny del 1993
es decomissaven 312 boes en un aeroport dels Estats Units, de les quals
202 estaven mortes. Els havien ficat al cos entre quatre i sis condons
plens de cocaïna. Les supervivents tenien la boca i la cloaca (l'equivalent
al recte) en carn viva, els narcòtic els havia destruït els
intestins.
El tràfic ha augmentat
tant que la Interpol ha hagut de crear un departament específic.
Per cada exemplar que es ven a Occident, n'han mort sis durant la captura,
trasllat i aclimatació, segons el Servei de Gestió i Protecció
de la Fauna de la Generalitat. Els centres d'acollida no donen l'abast
i, segons Carmen Méndez, vice-presidenta d'ADDA, "hi ha casos que
moren per manca d'atenció, abans que se'ls trobi un lloc".
Els rèptils (serps, llangardaixos,
iguanes) són una de les espècies amb més tràfic
perquè estan de moda, i els ocells. "El 40% d'ocellets que porten
del Senegal moren durant el viatge, que es fa en zones de molta calor,
sovint sense aigua i molt apretats per portar-ne la màxima quantitat",
explica Francesc Gómez, de Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA).
I acaba: "A les Rambles tenen animals tropicals exposats a quatre graus
centígrads".
L'Animal Welfare Institute denunciava
darrerament el cas dels lloros. Cada any, 46.000 són exportats il.legalment.
Els roben del niu quan són petits i, en el viatge, els alimenten
dos cops al dia introduint-los a pressió amb envasos de ketchup
una papilla de blat i arròs. Molts moren asfixiats per l'alimentació
forçada, altres sucumbeixen al fred en arribar al destí.
Per evitar la caça amb
destí als abrics de pell, uns quants simpàtics s'han inventat
l'etiqueta 'pell ecològica', però atenció perquè
no ho és gens: guilles i visons es crien en granges amb un tracte
semblant al que reben gallines i porcs: malviuen en gàbies de reixes
i moren asfixiats per gasos o amb descàrregues elèctriques.
Arrancar les ungles
Algú podria pensar que
sí hi ha animals feliços: els de companyia. Però ni
aquests se salven de la tortura. Un exemple són els gats domèstics
a qui s'extirpen les ungles perquè no acabin amb els sofàs:
a més de les ungles, assegura PETA, el veterinari treu part de l'ós,
lligaments i tendons, l'equivalent a l'amputació dels nostres dits.
Sense defenses naturals, els gats pateixen psicològicament i físicament,
els costa mantenir l'equilibri i el dolor es fa crònic a les potes.
Tampoc els gossos tenen sort.
Els Dobermann, Rottweiler, Dogo, Boxer, Schnauzer i Bobtail pateixen per
l'estètica: els amputen la cua i les orelles perquè així
ho manen els cànons de la raça. "L'orella és un òrgan
molt irrigat, molt sensible, i l'operació és més traumàtica
que una cesàrea" denuncia Francesc Florit, president de l'Associació
de Veterinaris de Petits Animals. Els peixos tropicals, nascuts per nedar
als mars de coralls, són confinats en estrets aquaris on els filtres
d'aigua els torturen l'oïda amb el seu run-run.
Però la tortura més
terrible pels animals de companyia és l'abandonament. El 7 de gener
va aparèixer a les Rambles de Barcelona una serp pitó, encara
viva però destroçada per la baixa temperatura. "És
usual -asseguren al Centre de Protecció dels Animals de la Generalitat-
que la gent tiri les serps a les clavegueres. També deixen tortugues
de terra i d'aigua al carrer". L'any passat, a Catalunya, es van trobar
20 rèptils, 19 tortugues, 11 aus exòtiques i 3 monos, tots
ells espècies protegides, una part mínima dels que realment
són abandonats. I no parlem dels gossos (7.687 recollits per les
societats protectores l'any 1994) i gats (2.145).
A les grans ciutats, l'abandonament
ja és un problema en alerta roja. El Servei de Zoonosi i Higiene
Pública de l'Ajuntament de Barcelona va recollir, el 1994, 3.981
gossos, i en va donar en adopció 179. La resta van ser morts després
de vuit dies d'espera -la soledat de l'animal que no entén res,
la tristesa, la por, la gent estranya que els mira i no els vol-, amb una
injecció de pentobarbital sòdic. "A l'estranger hi ha més
sensibilitat", assegura Carme Méndez i ho confirma tothom amb qui
hem parlat.
Mentre a Espanya encara es televisen
curses de braus, els anglosaxons s'han inventat la Declaració Universal
dels Drets de l'Animal, aprovada per l'ONU l'octubre del 1978. La Gran
Bretanya té l'honor d'haver donat al món l'Animal Liberation
Front, el primer grup animalista d'acció directa, famós per
haver posat una bomba als magatzems Harrods, que mai més han tornat
a vendre abrics de pell. I als Estats Units, quan Clinton surt a caçar,
l'associació Animal Rights treu un comunicat tipus: "Avui el president
ha assassinat dos ànecs".
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
MANUAL DE
L'AMANT DELS ANIMALS
* Vegetarianisme
* Cruelty-Free
Shoping
* Prosselitisme
i militància en grups animalistes
* Desobediència
civil:
manifestacions
i ocupacions d'empreses
infiltració,
espionatge i denúncies contra els caçadors, les explotacions
ramaderes, espectacles amb animals, botigues de pells, laboratoris...
sabotatge
i destrucció de material
Font: Animal Rights
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~