GENERACIÓ INTERNET?
Això són retalls d'entrevistes
fetes per correu electrònic. Que vagi de gust :)
Gabriel Mesquida. 23 anys. Fundador
de Globalcom.
-Què porta de nou Internet?
-A la vida quotidiana, és un
nou mitjà de comunicació que ve a prendre part del seu lloc
al telèfon, el televisor, la premsa i el correu. A nivell global,
és una nova comunitat humana que dóna cabuda a nous mitjans
d'expressió i una nova oportunitat per a la tolerància entre
els pobles: a la xarxa, hi som barrejats.
Armand López. 26 anys. Piera.
Institut Universitari de l'Audiovisual.
-És obligatori que el cibernauta
tingui una plana?
-No t'has de limitar a buscar informació;
el més important és aportar les teves pròpies idees.
Daniel García. 28 anys. Olesa
de Montserrat. President del Club dels Solters Morts.
-Amb quina finalitat has creat la
teva plana?
-Que gent de tot el món et
pugui conèixer és divertit. Pel que no serveix és
per lligar, t'ho asseguro.
Ricard Pineda. 28 anys. Terrassenc.
Enginyer industrial.
-Quina és la famosa llibertat
d'Internet?
-Consisteix en què no hi ha
reglament quant a què es pot fer, dir o publicar. Està tot
regit per la cortesia i la bona educació.
Fran. 26 anys. Universitat Politècnica
de Catalunya.
-Internet és la materialització
de la consciència còsmica?
-Internet és una interconnexió
de xarxes suficientment gran com per abarcar gairebé tot el món
i permetre un intercanvi d'informació gairebé instantani
entre diferents cultures. I gràcies al concepte del World Wide Web,
s'ha convertit en la tela d'una nova manifestació artística
que són les creacions en forma de planes de Web. La resta són
tonteries.
Lluis Ribas. 29 anys. Gironí.
Investigador al Massachussets Institute of Technology.
-Em passo amb això de 'consciència
còsmica'?
-No, reflecteixes l'entusiasme exagerat
que la Internet desperta. Jo penso que, apart de ser el medi de comunicació
més lliure, menys restringit i més poderós que hi
ha al món, el veritable avantatge de la xarxa és que ofereix
un fòrum internacional. La llàstima és que no durarà
gaire, ja hi ha diverses iniciatives per controlar la xarxa. Em preocupa
la manipulació comercial i institucional, que això no acabi
com la televisió.
LA HISTÒRIA
Internet no té, com el
telèfon, cap Graham Bell. És un invent col.lectiu dels investigadors
en informàtica i telecomunicacions. També a Catalunya, on
més que inventar s'ha copiat, amb tot el mèrit que suposa
saber copiar en temps agitats. "Els de Sistemes Informàtics de la
Universitat de Barcelona van ser els primers a remenar-hi", assegura Carles
Gascón, expert en el tema.
A mitjans dels anys 80, les
universitats catalanes entraven a l'European Academic Research Network
(EARN), una xarxa d'ordinadors europeus connectats entre ells, com BITNET
o NFSNET als Estats Units. Comunicació entre investigadors. Les
xarxes eren autònomes, no es 'parlaven' entre elles. Fins que el
1991 neix el protocol comú de comunicacions (TCP/IP), una esperanto
per a ordinadors, la base d'Internet, xarxa de xarxes.
Professors i alumnes que voltaven
pels Estats Units i Europa comencen a explicar -per correu electrònic,
és clar- les últimes novetats als col.legues del país.
Alguns s'hi enganxen. L'octubre del 1991, la Fundació Catalana per
a la Recerca i les universitats promouen el Centre de Supercomputació
de Catalunya (CESCA), servei i suport en l'aventura. El maig del 1992,
s’inaugura la llista de conversa per a catalano-parlants "bit.listserv.catala",
sota els auspicis del CESCA (Carles Flamerich, Carles Gascón, Caterina
Parals).
El Big Bang es dispara el 1993,
quan el CESCA copia via transferència de fitxers (FTP), del Centre
Europeu de Física de Partícules a Suïssa, un programa
anomenat Mosaic, base de la navegació per la World Wide Web. Aquell
mateix any, Jordi Adell i Carles Bellver inauguren, a la Universitat Jaume
I de Castelló, el primer servidor Web d'Espanya. La infatigable
colla de la Universitat Politècnica de Catalunya, liderada entre
altres per Leandre Navarro i Miquel Colomer, veu de seguida les portes
que obre la comunicació en xarxa i s'inventa, també el 1993,
Pangea. Les Universitats s’uneixen en l’Anella Científica.
El 1994 és el del salt
d’Internet fora dels cercles acadèmics. Neix Servicom, de la mà
d'Eudald Domènech i des de Vic. Primera empresa seriosa basada en
Internet: una BBS que cobra a canvi de donar-hi accés. El capitalisme
entra a la xarxa. I també l'oci: el desembre d'aquell any es celebra
la Netgresca, primer sopar concertat a Catalunya a través de correu
electrònic.
L'1 de juny del 1995, Vicent
Partal, fins llavors periodista, inaugura La Infopista. El deu de juliol
es constitueix el Capítol Català de la Internet Society,
amb el compromís de divulgar el coneixement de la xarxa. I això
s'està fent ara. Hi ha periodistes que caldrà recordar com
a profetes de la CiberCatalunya: Mario Santinoli i Luis Ángel Fernández
Hermana (El Periódico), Lluis Reales (La Vanguardia), Joan Jofre
i Virgínia Mascaró (Avui), Jordi Vendrell (L'Internauta).
Cap sap què pot passar d'aquí a dos anys. La història
s'escriu de manera anàrquica.