ON SÓN LES CIBERDONES?
 

Seràs tan tonta de no parar-te a llegir? N'hi ha més d'un que corre pel món dient que les dones som tecnòfobes, que ens fan  por els ordinadors, i que estem quedant relegades de la sagrada Revolució de la Informàtica i les Telecomunicacions. Por tu de volar per Internet? Apa, apa.

Mercè Molist
 La qüestió és com ser dona i no morir al ciberfutur. L'any passat, la revista "Newsweek" donava a portada l'alarma als Estats Units. Avui el clam és mundial. Senyores: ens estem quedant a fora de la Tercera Onada, de la Revolució de la Informació. Les feministes nord-americanes ja s'han armat amb ordinadors i mòdems per a la nova guerra dels sexes. El repte es diu Internet. Però aquí, els grups feministes sovint no tenen ni ordinador. I les dones que saben engegar un mòdem són mini-minoria.
 Al món, la quota és del 15% de cibernautes femenines (gens ni mica fiable, tractant-se de l'anàrquica xarxa). "L'usuari d'Internet és tecnològic, d'universitats sobretot tècniques, encara no hi entra l'usuari normalet i per això hi ha poques dones, per la manca de dones en el món de la tecnologia", assegura Núria Castell, del departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics, secció d'Intel.ligència Artificial, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
 A Servicom, una BBS (Bulletin Board System) catalana absorbida per Espanya, on circulen empreses i particulars, encara no una dotzena de dones van contestar un missatge per ajudar a fer aquest reportatge. Els usuaris totals de la BBS són 10.000, diuen. Quin percentatge us surt? La majoria masculina hi és tan indiscutible que no existeix cap fòrum (espais de debat per temes) on ells no dominin. Ni tan sols el "Fórum Mujeres".
 Internet és cosa d'homes i ho demostra el fet que la pornografia ha estat el primer negoci a circular-hi. Les feministes anglo-saxones omplen milers de 'bites' al ciberespai amb denúncies per masclisme. Ellen Spertus, a l'article electrònic "Thoughts on Web Pages Listin Women" denuncia un tal Robert Toups, creador d'una plana, "Babes on the Web" que comença així: "Sóc un porc masclista i he agafat d'Internet totes les planes de dones que he pogut trobar. Aquí les teniu, classificades de millor a pitjor. Si no us agraden, organitzeu una ciberprotesta contra la meva plana. Tan me fa. O envieu-me una plana amb millors imatges i potser us canvio la classificació".
 A la Gran Bretanya, era notícia no fa gaire que hi ha dones fartes de rebre missatges obscens per "e-mail" (correu electrònic). Les intervencions femenines en fòrums, demandes d'ajuda i planes electròniques corren sovint el perill de ser ignorades o atacades. Janet Cottrell, a l'article "I'm a stranger here myself: a consideration of women in computing" denuncia "l'ús d'imatges pornogràfiques per il.lustrar el fons d'algunes planes". Serry Turkle, autora del llibre "The Second Self", es lamenta que hi ha poquíssimes dones "hacker" (cibernautes experimentadíssims, una de les èl.lites d'Internet).

Bombardeig a la BBS
 Les catalanes no noten, o no han tingut temps de notar, cap ressentiment dels mascles per haver entrat al seu cibermón: "L'únic lloc on passen aquestes coses és en les llistes de feministes, hi ha gent que els envia coses, però jo he entrat a Newsgroups (debats per temes) i he usat "e-mail", i no he tingut mai cap problema", assegura Teresa Denclàs, una de les poques que se salta els límits i fa de directora del Centre de Supercomputació de Catalunya.
 Però ningú nega que als serveis de "chat" (conversa en temps real) de les BBS, elles són bombardejades amb invitacions a parlar i, sovint ja d'entrada, al sexe."Quan estava connectada amb el meu nom rebia moltes més invitacions per a "chats" que ara, on a la llista surt l'entitat per a la qual treballo. Abans, quan acceptava una invitació, el primer que em deien era, textualment: "Hola, una noia!!!!!", explica Sònia González, usuària de Servicom.
 Moltes opten per no acceptar mai invitacions. Però també n'hi ha que hi estan trobant el gustet. Ho confirma el testimoni de Stefanie Milla Buhr, periodista: "Als "chats" he rebut tota mena de proposicions, des de les més divertides i seductores fins les més burdes i òbvies. Com a dona, és irresistible coquetejar, protegida darrera l'anonimat i la seguretat de la pantalla. Si vols, et pots 'inventar' tu mateixa, o ser tan el.lusiva com vulguis. Què hi fa? Només és virtual, no realment real!".
 "N'hi ha que els agrada que tot el dia les estiguin xatejant" remuga una usuària de Servicom que no es vol donar a conèixer. Ella, convençuda dels desavantatges de tenir nom femení al ciberespai, utilitza un àlies. En els vuit mesos que porta connectada, ha tingut temps per fer-se una idea antropològica de la BBS: "Abans existia la Macho's Liga Forum, però era massa fort i ho van treure. Ara hi ha un obsés que a vegades et convida a parlar, i algun tio que es vol cobrar l'ajuda si en demanes. Les noies que he conegut no saben gaire res d'informàtica, es dediquen a la conversa i el correu electrònics. Ells són els professionals".
 Les dones entren a Internet per treure informació. Ells són els creadors i productors de l'invent. Elles només l'utilitzen. I no els interessen l'oferta de programes informàtics ni les súpervelocitats de l'últim módem. "Com a usuàries no estem allunyades dels ordinadors. És com a conceptores. Es dóna en tots els camps de la tecnologia, una arma de poder en mans dels homes, avui per avui, que no estan disposats a cedir", assegura Carme Alemany, del Centre d'Estudis Dona i Societat.
 

La segregació informàtica
 La sociòloga Judith Astelarra, en una conferència titulada "Género y tecnología", explicava: "Per a Francis Bacon, l'home havia perdut el control sobre la natura en ser expulsat del Paradís per culpa d'una dona. Però l'home podia recuperar-se d'aquesta pèrdua a través del sometiment i control de l'altra dona: la natura". I així, des de sempre, la ciència és cosa d'homes. I la tecnologia. I l'enginyeria. Per què ens queixem, doncs, que les màquines dissenyades i processades pels homes estiguin plenes de valors masculins?
 A la Universitat Politècnica de València només el 31% d'estudiants són dones. A la de Catalunya, el 19,77%. Hi ha mancances de personal femení en especialitats tan futuristes com Tecnologies de la Transmissió, Serveis de Telecomunicacions, Xarxes Locals i Telemàtica.
 "A la Gran Bretanya -explica Núria Castell- passaven un vídeo als centres pre-universitaris per promocionar les enginyeries, i la imatge de fons eren uns forns de fundició. Remetia a feines brutes, pesades, no atractives per a les dones. A Alemanya, es passava també un vídeo, però les imatges eren d'una sala d'ordinadors, neta".
 Tot i així, ni la netedat sembla engrescar-les. La carrera d'Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) té, aquest any, 1.469 estudiants. 1.219 són homes. 250 són dones. La National Science Foundation calcula que, als Estats Units, els homes estan per sobre les dones en una proporció de tres a un al treball informàtic. I la proporció decreix en contra d'elles. D'aquí no hi ha dades, però potser alguna ploraria.
 Núria Castell ha estudiat per què la participació femenina als estudis superiors d'informàtica ha baixat del 40% al 16% en quinze anys. Una dona per cada sis homes: "Als anys 80 hi havia un boom de la informàtica, es veia com una professió amb futur, sovint sense ni saber què s'estudiava, i van entrar-hi moltes dones". Eren els feliços dies en què l'ordinador encara no tenia sexe. Després vingué la crisi, l'atur en el sector informàtic, sobretot per a elles. I el 1991 la carrera es converteix en Enginyeria, un mot ple de connotacions masculines.
 Carme Alemany té molt clar que hi ha "més que masclisme, segregació de la dona" en aquest ja imprescindible món: "Es dóna prioritat als homes en les sortides professionals. Les empreses l'agafen a ell com a analista i a ella com a teclista, per entrar dades. Els programes també són sexistes. El Wordstar i el Wordperfect surten de la concepció que ets una secretària que piques textos. Les discriminacions són indirectes, subtils".
 Per acabar-ho d'amanir, i segons un estudi de l'Institut Català de Tecnologia, "una de les dificultats internes que pateixen actualment les dones per accedir al mercat laboral és la 'por a les noves tecnologies'", el pànic a endinsar-se al tradicional patrimoni dels homes.
 

Vídeo-jocs sexistes
 Els tòpics que volen explicar aquesta por o desinterès van des que ells són més bons en matemàtiques fins que elles no poden dedicar el temps a viatjar per Internet perquè altra feina tenen, amb la doble jornada laboral. Algú ha dit que els ordinadors són un món sense emoció, i anti-estètics!, pecats inconcebibles -es veu- per al gènere femení. Segons Deborah Tannen, pionera nord-americana en això de la informàtica, "l'home es motiva per un tòpic que diu que si no domines, seràs dominat. Aquesta és la seva postura davant la màquina, que a vegades no obeeix, i això fa que s'hi passi hores. Elles, en canvi, pensen: aquesta cosa no vol cooperar, doncs passo d'ella".
 Els vídeo-jocs, porta d'entrada al món dels ordinadors, són considerats una de les causes principals de l'aversió femenina a la informàtica. Estan plens de trets i morts, cosa que sembla no agradar gaire les dones. Després de tot, el Gameboy porta el "boy" (nen, en anglès) per alguna cosa. Alex Miquel Gutiérrez, cibernauta i ex-propietari d'una botiga de vídeo-jocs: "No hi ha gaire nenes que s'hi interessin, encara que no n'hi ha en cap camp del joc. Ni rol, ni estratègia, ni atzar".
 Teresa Delàs, directora del Centre de Supercomputació de Catalunya, té molt clar que cal fer més que pintar els ordinadors de color rosa o inventar vídeo-jocs per a nenes: "Els ordinadors fan por a les dones i és un problema d'educació". A les escoles d'EGB hi ha pocs ordinadors. Cap en les rurals.
 Al nou pla d'estudis, la Informàtica és assignatura optativa a partir dels 16 anys. En aquesta edat, ells sovint ja han tocat algun ordinador, a través del vídeo-joc o la tecnocuriositat suposadament masculina. En escoles mixtes, és fàcil que la nena sigui superada pel nen a la classe d'Informàtica. Ella es deixa ajudar massa i acaba sense saber res. O bé ja d'entrada se la menysté perquè no hi enten. Ràpidament associa l'ordinador al mascle. Ho diu Melissa Koch, a l'estudi "No girls allowed": "Per a les noies, molts dels sentiments d'incompetència i alienació davant l'ordinador comencen o són reforçats a l'escola".
 Tots els treballs d'investigació fets fins ara -sobretot a l'estranger, on la cosa funciona amb més marxa-, diuen que mestres i pares fomenten la desigualtat en l'accés de la canalla a les noves tecnologies. I que, atenció, elles no troben referències de models femenins, arquetipus per recolzar-se, no existeix el rol de la cibernauta.
 "Cal que les mestres es familiaritzin amb la tecnologia, per transmetre que això també és cosa de dones. I cal una inversió en formació tecnològica a aquestes mestres, que no s'està fent", critica Carme Alemany. Les propostes per acabar amb el maleït sexisme tecnològic arriben a ser tan sorprenents com fer per separat les classes d'Informàtica, perquè les nenes no estiguin sota pressió masculina. També es parla de mostrar-los el cantó que els sigui més agradable de la tecnologia, sobretot allò que tingui a veure amb comunicació (e-mails, chats...).
 Les feministes de la universitat, de moment, prefereixen apostar per la conscienciació. A Europa s'estan fent campanyes i conferències. A la UPC, diuen que aquest gener posaran en marxa el projecte NOW (National Organization of Women), dirigit a pares, mestres de secundària i alumnes, per "desterrar la idea que la ciència i la tecnologia és cosa d'homes".

La Barbie amb ordinador
 Però tot i el risc real de quedar marginades, el ciberfutur no pinta tan negre per a les dones (ho tenen pitjor els del Tercer i Quart Món). Les noves tecnologies no necessiten la força física, ni són brutes, hi predominen els conceptes lògics, el llenguatge, la informació i la comunicació. Tot, feminíssim.
 Núria Llorach, directora de l'Institut Català de la Dona, era optimista en inaugurar les Jornades Europees "Dones i Noves Tecnologies" que va organitzar l'Institut Català de la Dona la primavera passada: "Amb les tecnologies, sorgeixen noves professions que encara no estan marcades pel signe del gènere ni per prejudicis o estereotipus. Són, així mateix, professions que requereixen capacitats no exclusives per a cap gènere i que, per tant, tant homes com dones poden realitzar".  La indústria informàtica es diversifica. Necessiten animadors i animadores, productors i productores, guionistes i especialistes en 3-D. El teletreball obre portes a les que adoren estar-se a casa. L'ordinador es va convertint en consum de masses. I això les inclou a elles. La Mireia, barcelonina de 12 anys, només té una cosa al cap: els vídeo-jocs. L'arquetipus número 1 de les nenes, la famosíssima nina Barbie, ja compta entre els seus complements amb un ordinador portàtil. I les empreses juguen amb el disseny per fer les ditxoses màquines més estètiques. Aviat faran joc amb les cortines.
 
 
 
 

:)
 

 "Els ordinadors, com tota avançada tecnològica creada fins ara, han estat ideats per homes per resoldre problemes que certs homes tenien a la feina, una feina on no hi havia dones. Davant els ordinadors, les dones, com davant tota avançada tecnològica, han mostrat una certa indiferència, i no sense raó. COM TOTS ELS HOMES QUE EN LES SEVES RUTINES LABORALS NO HO NECESSITAVEN PER A RES. En definitiva, els ordinadors personals es van introduir a les llars a través de programes de comptabilitat i editors de textos, utilitats que a finals dels 80 no es caracteritzaven per ser usades profusament per dones.
 Actualment, no només les utilitats dels ordinadors s'han multiplicat per abarcar (gairebé) tota la vida familiar i laboral, sinó que també les dones han entrat de ple al sector terciari, el de les comunicacions, l'emergent, l'etc, etc, etc. Per tant, avui en dia a la nostra societat un ordinador és tan útil per a un home com per a una dona. Però, resulten igualment atractius? Em jugo el coll que els dissenyadors hi són posats. Els scooters, els petits turismes, les batedores ergonòmiques i les portades de disseny a les novel.les, ho devem, en bona part, a la preocupació per l'estètica de les dones, i sobretot a la preocupació dels (i les) empresaris/es per crear productes que atreguin les dones, consumidores, al cap i a la fi.
 La tendència a la feminització (sé que no és exacte l'ús de la paraula però carrego amb les conseqüències) dels productes informàtics és evident. Qui estava disposat a pagar 10.000 peles per un mouse de disseny fa cinc anys? A qui se li escapa que l'estètica del Performa està molt més cuidada que la dels ordinadors personals de 16 Mhz? Qui havia vist una 'torreta' de 486 i qui la veu ara?
 Bé, paro aquí perquè encara descobriria que el sistema Windows va ser creat per captar el públic femení... :) "

QUIM GIL. Cibernauta gironí.
 
 
 
 
 

STAR-SYSTEM anglosaxó, of course
 
 

ADA BYRON LOVELACE (Gran Bretanya 1815-1852)
Filla del poeta Lord Byron. Se la considera "el primer programador informàtic". Va traduir una obra italiana sobre els ordinadors, afegint-hi notes personals. El llenguatge informàtic ADA es diu així en homenatge a ella.
 

EDITH CLARKE (EUA 1883-1959)
La primera dona que es va graduar en Enginyeria pel ja llegendari Massachussets Institute of Technology (MIT) i la primera que ensenyà aquesta matèria a la University of Texas.
 

GRACE HOPPER (EUA 1906)
Va treballar en el primer traductor entre éssers humans i ordinadors. Desenvolupà el concepte de programació automàtica, base del COBOL (Common Business Oriented Language).
 

MARGARET R. FOX (EUA 1915)
Cap, durant nou anys, de l'Oficina d'Informació Informàtica al NBS Institute for Computer Science and Technology. Primera secretària de l'American Federation for Information Processing Societies.

ANITA BORG (EUA)
Fundadora de Systers, la primera llista d'Internet per a les dones informàtiques, un dels punts més potents de consciència feminista al ciberespai.
 
 
 
 

Ciberfeminisme

Cybergrrls. http://www.cybergrrl.com
Women's Internet Council. http://www.rain.org/wic.html
Women's Wire. http://www.women.com
Women's Net. http://www.igc.apc.org/womensnet
Women's WebWorld. http://www.feminist.org
The National Organization for Women. http://now.org/now/home.html
Web-Ster's Net-Work. http://lucien.SIMS.Berkeley.EDU/women_in_it.html
Women and Computer Science. http://www.ai.mit.edu/people/ellens/gender.html
Women Homepage. http://www.mit.edu:8001/people/sorokin/women/index.html
Systers. http://www.cs.cmu.edu/afs/cs.cmu.edu/org/women/www/systers-info.html