HACKERZ
Si això és la societat de la informació, ells són la èl.lite. Pirates en lluita per la llibertat electrònica, els hackers no passen dels 25 anys i la seva adolescència ha estat de vídeo-joc. Avui s'estrena a Barcelona la pel.lícula que en mostra el cantó més romàntic.
Mercè Molist
La mateixa setmana que la United
Artists Pictures posava la plana electrònica de "Hackers" a Internet,
un grup de pressumptes ídems la va embrutar de grafittis. Propaganda
o autèntic acte de pirateria? Si més no, la pel.lícula,
dirigida per Iain Softley, posa les coses clares en un punt on feia falta:
la distinció entre el "hacker", o pirata bo, i el "cracker", o pirata
dolent. La tribu informàtica es diversifica.
Els hàckers d'avui són
la tercera generació d'un moviment "tecnològic anti-sistema,
anàrquic i a vegades New Age, organitzat amb un fons de música,
drogues i restes de la contracultura" que va néixer als anys 60,
com expliquen Bryan Clough i Paul Mundo a "Los piratas del chip". Es calcula
que només als Estats Units n'hi ha uns 20.000, juguen a entrar als
ordinadors d'universitats, empreses, la NASA o el Pentàgon. A Catalunya,
no arriben al centenar.
"Són estudiants d'Informàtica
i de Telecomunicacions, d'entre 16 i 22 anys, que no tenen feina i poden
passar-se les 24 hores del dia jugant amb l'ordinador des de la universitat,
a les hores de pràctiques", explica Víctor Huerta, especialista
en seguretat de la Politècnica de Catalunya (UPC). Dins la xarxa
d'ordinadors interconnectats, salten d'una màquina a l'altra en
viatges a vegades transoceànics, pel pur plaer de trencar les barreres
de seguretat i demostrar que s'és millor que qui controla els ordinadors
violats. Que s'és la èl.lite.
"Aquí, els grups de hàckers
són com a màxim de quatre. Es treballa millor sol perquè
hi ha menys possibilitats que et pesquin", ens alliçona un pirata
de Girona. Als Estats Units, s'uneixen en tribus rivals de noms esotèrics
-Legion of Doom, Masters of Deception, The Cult of the Dead Cow- i celebren
congressos anuals on raja cafè a discreció, el millor per
aguantar les llargues nits al ciberespai.
La Universitat Autònoma
de Barcelona (UAB) i la UPC són els caus naturals dels hàckers
catalans. "Les universitats et donen la infraestructura, tens la Internet
gratis, tens el sistema UNIX que és el més utilitzat, pots
estar moltes hores buscant informació...", explica l'amic gironí.
Però si t'enganxen, no t'escapes de l'expulsió. Per telefonar
gratis des de casa has de ser un 'phreaker' i saber manipular la línea.
Les universitats són,
també, els llocs més atacats pels hàckers. Al professor
d'Informàtica, Miquel Barceló, li van descobrir la contrassenya
d'accés a serveis privilegiats espiant-lo per l'esquena -en Jargon,
l'argot hàcker, d'això se'n diu "shoulder surfing". El curs
1991-1992 es va fer famós perquè algú robava els treballs
de pràctiques que els alumnes guardaven als ordinadors. "El desembre
del 1994 va ser el punt culminant, van entrar a les nostres màquines,
van destruir informacions i van deixar un missatge que deia: 'Sóc
millor que tu'", recorda Víctor Huertas, de la UPC.
Els crackers
Com sempre, hi ha algú
que es passa. I les empreses de seguretat n'estan contentíssimes:
gràcies a la demonització del hàcker, venen més
programes protectors i antivirus que mai. La llegenda de Kevin Mitnick,
empresonat per entre altres bestieses robar software privat i regalar-lo
al públic, excita les empreses. A Mitnick, cràcker, heroi
del ciberespai, el va caçar un altre mite, Tsutomu Shimomura, hàcker.
A la UPC es detecten una mitjana
de dos incidents al mes que es creuen provocats per hàckers o cràckers.
Els primers entren, curiosejen i marxen. Els segons, fan mal. El juliol
del 1995, algú va escanejar el sistema informàtic de la universitat
amb un programa anomenat Satan, que descobreix els forats de seguretat
i la forma com introduir-s'hi. L'atac venia d'una màquina italiana,
que havia estat violada des d'una universitat belga. Però caçar
un hàcker és difícil. Sempre fan llargs recorreguts,
perquè es perdi el rastre.
Als Estats Units, està
permès punxar els telèfons dels ciutadans si es sospita que
són hàckers. Aquí, la policia no arriba a tant perquè
el delicte és baix, com explica Manel Medina, director del Computer
Emergency Response Team (CERT) de la UPC: "Els que fan mal, és per
despit o insatisfacció, sobretot perquè els han suspès:
destrueixen la informació de discos, col.lapsen les màquines
d'un departament sencer, però són els menys".
Els autèntics cràckers
es dediquen a les targes de crèdit: descobreixen el número
gràcies a programes especialitzats i fan compres per telèfon
o bé truquen al banc i, fent-se passar pel titular, demanen una
nova targeta. Una altra especialitat que compta amb adeptes per tot el
món és la fabricació i disseminació de virus
informàtics.
Els cyberpunks
Tanta llegenda negra emboira
la figura del hàcker i el converteix en un Robin Hood que s'enfronta
al Sistema muntat dalt d'un Unix (llenguatge de programació) i armat
amb qualsevol dels mil programes que espien, trenquen barreres i descobreixen
contrassenyes. "Hack the economic system!", recomanaven no fa gaire en
una entrevista a "Wired" els editors de la revista "Mondo 2000", R.U. Sirius
i St. Jude. El crit de guerra es diu Llibertat de Software.
"L'any 1971, érem gent
d'universitats i algunes companyies, pocs, que treballàvem fent
programes i, si algú volia una còpia, li passaves. Era una
forma natural de cooperació. Avui, d'això se'n diu pirateria",
s'amarga Richard Stallman, hacker de la vella escola i fundador de la Free
Software Foundation. "En aquells temps, ni tan sols sabíem que érem
hàckers, ho vam descobrir després", recorda Miquel Barceló,
professor d'informàtica a la UPC.
La subcultura ciberpunk (no
confondre amb cypherpunk: hàcker especialista en desxifrar missatges
encriptats) va néixer als anys 80 i va tenir molt a veure amb aquests
virtuosos informàtics. El seu enemic era el Sistema i el seu objectiu,
crear regions de privacitat que el Big Brother no pogués envair.
Les drogues de disseny, les raves, la ciència-ficció, Max
Headroom, Asimov i Blade Runner són estrelles del nou moviment de
consciència. Les planes electròniques dels hàckers
donen accés als més sucosos pensament anarquistes i undergrounds
que volten per Internet.
"The Hackers Crackdown"
Els phreakers van ser els primers
en defensar la llibertat de les telecomunicacions. Als anys 60, amb les
anomenades caixes blaves, vermelles o negres enganxades al telèfon,
aconseguien trucades gratuïtes. La gent "navegava" d'una centraleta
telefònica a l'altra en llargs viatges pels Estats Units. Quan,
gràcies al módem, van poder fer el mateix amb un ordinador
a les mans, tothom al.lucinava.
El 1984 neixien la mítica
revista "2600. The hacker quarterly" i Legion of Doom, el primer gran grup
de hàckers. Intercanviaven informació en BBSs privades i
es coneixien per àlies com Phiber Optik, Acid Phreak, Prophet o
Leftist. Frank Drake, ex-membre de Legion of Doom, ho recorda com una secta:
"Un dia vaig trobar una BBS que deia: 'Només la èl.lite pot
entrar'. A dintre, hi havia gent misteriosa que deixava notes amb números
de targes de crèdits, contrassenyes i informacions tècniques
per fer phreaking i hacking". Drake s'uní a la gresca i va ser investit
'cavaller' pel mateix Lex Luthor, el cap de Legion of Doom.
Però, inaugurat el 1990,
arribà el desastre. Les forces de l'ordre dels Estats Units van
tancar la festa amb una successió infernal de detencions, registres
i confiscacions de material informàtic. És l'històric
"Crackdown": la policia rebenta de nit les portes dels hàckers.
Mitch Kapor i John Perry Barlow s'afanyen a fundar la Electronic Frontier
Foundation (EFF), per assegurar les llibertats civils dels internautes.
Passada la tempesta, tot va
canviar. Frank Drake havia trobat feina i ja no tenia temps per a esoterismes.
En cap altre país del món ha renascut el moviment. Avui,
Legion of Doom ven samarretes. Cult of the Dead Cow es qualifica com a
"organització Neo-Marxista, Anarco-Socialista i Terrorista que té
l'únic propòsit de sortir a la TeleVisió". I la Electronic
Frontier Foundation ha passat d'insurrecció a institució.
Com sempre, guanya el Sistema.
EL HÀCKER QUE
VIOLÀ EL CESCA
Té 19 anys però està
maduríssim en 'hacking'. Les seves divises són "trobar informació,
saber aplicar-la i no deixar rastres". S'amaga, com els bandolers, per
terres de Girona.
-Què és un hàcker?
-El que pot entrar en qualsevol màquina.
-Quantes hores al dia fas hàcking?
-De vuit del matí a vuit del
vespre, sense dinar ni res, a vegades un bocata.
-I què fas?
-Buscar informació per entrar
en sistemes operatius, passwords, programes...
-Per fer què?
-Per demostrar que el sistema educatiu
de la universitat no es bo.
-!!!!
-A mi no m'agrada estudiar. Amb el
hàcking, demostres a la gent que pots trobar la informació
per tu mateix, que la pots aplicar i que superes els que han tret molt
bones notes i estan administrant un sistema.
-Com vas començar?
-Quan vaig entrar a la facultat d'Informàtica,
vaig veure que només donaven accés total a Internet als professors
i que els alumnes, com a màxim, tenien correu electrònic.
T'havies de buscar la vida per aconseguir un accés de professor.
-I després?
-Vam començar a ampliar coneixements:
el que pot fer un home, ho pot desfer un home.
-"Vam"?
-Érem dos, però no treballàvem
junts. Cadascú anava pel seu compte i posàvem les coses en
comú. També tenim contactes amb gent de Barcelona, de València
i, pocs, de Madrid.
-I dels Estats Units?
-No s'hi pot parlar gaire perquè
els vigila la CIA. De seguida que entres en una màquina d'allà,
tens la CIA al darrera.
-Alguna gesta heroica?
-He aconseguit accedir a gairebé
totes les universitats espanyoles però on m'ha agradat més
ha estat al Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA).
-Per què?
-Estan molt orgullosos de ser invulnerables.
-Tens ètica?
-No tocar res, no esborrar res...
I voldria que tota la informació fos lliure, sense cap limitació.
LLIBRES
*"Los Piratas del Chip". Bryan Clough
& Paul Mungo. Barcelona, 1992. Ed. B.
*"El Huevo del Cuco". Clifford Stoll.
Barcelona, 1996. Ed. Planeta.
*"The Hackers Crackdown".
http://www.l0pht.com/cdc/html
*"The Anarchist Cookbook".
http://www.ecst.csuchico.edu/~aqua/arkyinedx.html
PEL.LÍCULES
*"Sneackers" (Los Fisgones). 1992.
Dir. Phil Alden Robinson. *"Blade Runner". 1982. Dir. Ridley Scott.
http://www.uq.oz.au/~csmchapm/bladerunner
*"Hackers". United Artists Pictures,
1996. Dir. Iaian Softley.
http://www.uip.com
WORLD WIDE WEB
*Hackers Paradise
http://www.sonic.net/~edzieza/hack.html
*L0pht Industries
http://www.l0pht.com
*Hack FAQ
ftp://ftp.2600.com/pub/faqs/
*Alt.cyberpunk FAQ
http://bush.cs.tamu.edu/~erich/alt.cp.faq.html
*Hackers del Massachusetts Institute
of Technology
http://fishwrap.mit.edu/Hacks
*The Underground
http://underground.org
*Paranoia
http://www.paranoia.com
*Net-Tribes. Cyberculture on the Web
http://eerie.eerie.fr/~alquier/cyber.html
*Anarchy Online
http://anarchy-online.com
REVISTES
*2600. The Hacker Quarterly
http://www.2600.com
PO Box 752.
Middle Island, NY 11953-0752
*Computer Underground Digest
http://sun.soci.niu.edu/~cudigest
*Phrack
http://freeside.com/phrack.html
*Mondo 2000
P O Box 10171
Berkeley, CA 94709
Subscripcions: subscriptions@mondo2000.com
ORGANITZACIONS
*Electronic Frontier Foundation
http://www.eff.org
*Legion of Doom
http://www.freenet.ufl.edu/~afn24903
*Free Software Foundation
gnu@prep.ai.mit.edu
NEWSGROUPS
alt.2600
alt.hackers
alt.hacker
alt.crackers
alt.cyberpunk
comp.society.cu-digest
IRC
#hack
#phreak
#linux
#realhack
#warez
#espana