EL PLAER PASSA PEL VERB
 
 

El segle XX també serà recordat per l'esclat del sexe. Mai la literatura eròtica havia vist tanta llum ni l'erotisme havia estat tan present en la literatura -i en el cinema, els anuncis, els programes de televisió, la música, Internet, les samarretes, les converses... Aconseguirem, amb aquest panorama, treure'ns de sobre la sentència de Josep Pla: "La literatura catalana és pobra de tendresa, de voluptuositat, d'erotisme i de pornografia distingida"?
 

Mercè Molist
Milà i Fontanals es va confessar el dia que llegí "Col.loqui de Dames", anònim valencià del segle XV, gloriós clàssic de la literatura eròtica catalana. I és que sexe i paraules xopen tabús que, a casa nostra, han fet voltar Sade i Boccacio en tiratges limitats, impressions furtives i peus d'impremta falsos. No tot els ulls han pogut veure.
 Però, arribat el segle XX, el sexe es fa líder de vendes. I mort en Franco, una guspira de l'incendi americà -Miller, Anaïs Nin, la Generació Perduda- encén l'esca fèrtil de la narrativa catalana. Manuel de Pedrolo hi demostrà el seu art, sota pseudònim, amb "Quaderns d'en Marc" (El Llamp), textos eròtics escrits als anys 50.
 El col.lectiu Ofèlia Dracs -Joaquim Soler, Quim Monzó, Joaquim Carbó, Jaume Fuster, Xavier Romeu, Joan Rendé i Josep Maria Illa- guanya el premi La Sonrisa Vertical (Tusquets), l'any 1979, amb l'impactant, llavors, recull de contes eròtics "Deu pometes té el pomer". Beatriz de Moura popularitza allò de la "literatura per ser llegida amb una sola mà" sense deixar d'agafar-se amb l'altra a la sensualitat de "L'amant" de Marguerite Duras.
 El 1988, Antoni de Senillosa celebra l'aparició de la col.lecció La Marrana (La Magrana), on es publicaran fins avui Sade, Schroeder-Devrient, Apollinaire, Pierre Louys... i sentencia que "la literatura eròtica esprem el plaer que et pot donar el cos". El mateix any s'inaugura el premi La Piga de la Vídua Reposada (Pòrtic), que aniran guanyant Lluís Anton Baulenas, Rafael Vallbona, Pep Bras, Octavi Egea... I no para: ara fa tres anys s'estrenava el premi de literatura eròtica La Vall d'Albaida (Bromera), que comença a fer presència.

Erotisme pedrolià
 Josep Murgades, des d'Els Marges i arrel de l'èxit de les "Deu pometes...", dictamina als anys 80 el naixement d'una nova espècie en la narrativa catalana: "Relats referits a una fauna preferentment jove, d'ubicació ciutadana i amb dedicació laboral o estudiantil. Es fan escàpols a la influència que altrament els hauria pogut pervenir de l'erotisme porcelià, tan lelouchianament sauvage, i acusen, per contra, en major o menor mesura, la que de manera indefectible els ha estat transmesa per part del pedrolià, tan entre l'estira i l'arronsa de la moral repressiva/contestatària dels anys 50 i 60".
 I continua: "El sexe de les pometes és ocasional i desculpabilitzat, no es vol homòfil com tampoc tocat d'escatologia, es decanta per la proposta activa i s'està de succedanis escropofílics, traspua un masclisme mig latent, mig explícit, i sobretot no pressuposa forçosament en cap cas l'amor ni hi mena".
 El nou camí literari obre les portes a èxits com "Un negre amb un saxo" (Quaderns Crema) de Ferran Torrent i "La magnitud de la tragèdia" (també Quaderns Crema) de Quim Monzó, aviat portades al cinema. Novel.les que no entren al gènere de la lectura amb una mà però que n'utilitzen arguments i tècniques. Distinció de vegades difícil.
 "De seguida agafen la idea de l'escriptor eròtic. Miller va escriure més coses que sexe, i jo també", es queixa Monzó. A "La magnitud...", descriu amb un llenguatge fredament mèdic l'escalfor de fer sexe. "Si utilitzava un llenguatge vulgar, no hi havia contrast". Excitant? "Buscant el tempo i la graduació, em vaig posar molt calent en algunes escenes". I l'amor platònic? "Una perversió poc habitual".
 Ferran Torrent va treure d'un cas real, que havia passat a València, l'argument d'"Un negre amb un saxo". "Busco el morbo més que el sexe". Com a frustració. Com a relació de domini. Com a passió indigna. I no s'excita: "M'agrada més pensar-ho, intel.lectualitzar el sexe. Miller deia que no es carda amb el cony, es carda amb el cap".
 

L'evolució?
 Avui Miller no és gaire políticament correcte -algú ha llegit la repugnant descripció que fa, a "Tròpic de càncer", d'una vulva? I els escriptors diuen que estan molt bé les postures i dir "polla" i "figa" i el racionalisme i la novel.la eròtica interactiva, però, com reconeix Josep Bras, "no s'evoluciona", i a Ferran Torrent li "entra la risa".
 "Recordo un fragment d'"Amorrada al piló" on diu que li regalimaven les calces. Em va fer gràcia perquè en valencià les calces són les mitges i imaginava com li regalimava fins als peus. Que bèstia!", bromeja Josep Piera. I sentencia: "Avui tot va al gra, és empobridor, és masclista, s'obliden de jugar amb les metàfores, del savoir faire, de l'art de l'erotisme, que ens ve d'Orient i Grècia".
 La darrera novel.la de Torrent, "Gràcies per la propina", també toca el sexe però abandona la sordidesa. I "El perquè de tot plegat", de Monzó, és calent d'erotisme però evita situacions massa aquoses. La moda Rodoreda amb un pessic de pebre?
 Si més no, agrada molt a la clientela dels sexòlegs. Anaïs Nin és l'exitosa lectura terapèutica que recomana la sexòloga Montse Calvo. "Nin vivia les seves relacions eròtiques amb una comunicació exquisida del dolor i del plaer, d'una manera femenina", defensa Calvo, que denuncia la "sexualitat atlètica, agitada, masculinitzada" de la narrativa eròtica i de la societat actuals.
 La dona ha entrat a la cultura. Com a lectora ha provocat un boom de col.leccions eròtiques "per a elles" (Tusquets-Planeta, La Magrana, Alfaguara, Ediciones B, Plaza & Janés). Com a escriptora, ha sensualitzat el sexe i amorosit la literatura. Corin Tellado erotitzada? Els tòpics de la sensibilitat, la passió, l'elegància configuren el magma de l'anomenada "escriptura femenina". Literatura de relacions personals, intimitats sensuals, les ones, Virginia Wolf. Secrets de família? Parla M. Mercè Roca: "L'erotisme és una part molt important de la vida de les persones. I per tant dels meus personatges. El més difícil és descriure escenes, parts del cos, accions, sense ser grollera ni fer riure".
 Carme Riera defensa la certesa que l'amor ja no és fonamentalment platònic, que hi ha entrat el component eròtic. I això busca i escriu: "No dir les coses pel seu nom, immediatament, sinó explicar els antecedents, la vigília del plaer, les situacions eròtiques... és el cantó femení de la literatura".
 També jugar amb l'altra banda, com Riera a "Te deix, amor, el mar com a penyora", i Biel Mesquida, Josep Piera, Blai Bonet... "L'homosexualitat és un fet profund i de gran bellesa, t'obliga a molt respecte -aclareix l'últim-. Jo no hi ric, amb el sexe. Utilitzo el llenguatge del carrer, però amb una gran altura. És allò de Miguel Hernández: 'Me duelen los cojones del alma'".

El gust de la llengua
 Llenguatge, situacions i música són components essencials de l'erotisme. Però poc experimentats a casa nostra, on durant molts anys el Codi Penal prohibia escriure i llegir sexe. Blai Bonet publicà en els temps foscos "El mar" -"el censor el deixà passar perquè li va fer molt respecte"- i Biel Mesquida tingué prohibit durant dos anys "L'adolescent de sal".
 Amb ells entrem a l'altra banda del mirall, a aquesta escriptura femenina que beu de la tradició eròtica mediterrània: Aristòfanes, Ovidi, els àrabs. El poeta s'ensorra en la frontera subtil entre hedonisme i literatura, el sexe pel sexe i el sexe pel símbol, l'erotisme i la pornografia. "Escriptura femenina -diu Mesquida- és la delicadesa pels detalls, l'exquisidesa, que revela la consciència sensible de les coses i que la mirada grollera de l'escriptura masculina no veu".
 Si la narrativa catalana encara està a les beceroles, la poesia i la prosa poètica, en canvi, fa dies que puleixen l'anomenada escriptura femenina. "L'acte en sí no té cap qualitat literària. Importen la màgia, la clandestinitat, el perill, la perversió. El sexe ja no és pecat, fet que portarà a la sensualitat", augura Josep Piera. O a l'amor per la forma de Mesquida: "El plaer passa pel verb. El sexe ja és ses notes que prenc amb unes eines que uso per escriure. La meva feina és construir una llengua que doni gust".
 
 
 

El sexe marca
 Però la tasca és difícil: "Encara hi ha confusió i censura damunt ses paraules. Per això em diuen provocador, o pornogràfic", diu Mesquida. M. Mercè Roca assegura haver perdut lectors des que es va ficar en l'aventura de l'erotisme. A Carme Riera l'han titllat públicament de "porca". A Ferran Torrent se li acosten les dames -"confonen l'autor amb el protagonista". Els veïns de Blai Bonet, el miren de lluny: "Marca molt. La gent va amb prevenció perquè els inspira gran respecte saber que goses parlar-ne seriosament". I Mercedes Abad s'ho agafa amb filosofia: "Ja he comprès que quan em mori em recordaran per ser la noieta que va guanyar un premi Sonrisa Vertical -amb "Ligeros libertinajes sabáticos" (Tusquets)-, no hi ha res a fer".
 Abad ha jugat darrerament en un dels camps on l'erotisme té una tradició de menys altura: el teatre. Com fer una comèdia eròtica sense anar cap al Bagdad o l'opereta? "Pretèrit Perfecte", la seva primera creació dramàtica -després vindria "Si non e vero"-, narra els records sexuals d'una dona que avui tindria entre 30 i 40 anys. Comèdia generacional on l'autora, mancada de referències, va obrir una nova-vella forma d'escriure erotisme: quotidiana, sense tanta descripció i molta acció, amb llenguatge al.lusiu, a vegades utilitzant el dels sons o el de la mímica.
 I l'autocensura?, preguntes. Primer tots ho neguen però al final surt Mercedes Abad: "Jo puc escriure que 'la deliciosa crema de café con frutos secos triturados y chocolate que la señora Robertson se empeñaba en comer en el interior de la vulva de la señora Smith era una de las especialidades de la señora Johnson', però mostrar-ho en teatre és massa explícit". I, en narrativa, una altra Mercè, la Roca: "Si pensés en el lector, em retrauria".
 
 
 

DEL COL.LOQUI A UN ORGASME
 

 A l'Orient s'ufanen del Kama Sutra i els àrabs tenen el Kitbul Nawashsha. A Europa tot entra per Grècia. Després de tants segles de repressió del sexe, poques obres han burlat la foscor però recordem, dels temps d'abans del poder cristià, la "Lisístrata" -les dones es neguen a fer l'amor si els homes fan la guerra- d'Aristòfanes; el "Satiricó" -orgies romanes a manta- de Petroni; o l'"Ars Amandi" -més suau- d'Ovidi.
 Caigut l'imperi arriben els àrabs, poble sensual però enemic; i els trobadors d'amor cortès, romàntic però fred. Al segle XV surt el sol quan Boccacio escriu el "Decameró". I a València un impúdic anònim -som al gènere dels anònims i els pseudònims- s'inventa el que serà clàssic de la poesia eròtica a la riba occidental del Mediterrani: "Col.loqui de dames".
 En aquest xafardeig, més que col.loqui, de tres dames a l'interior de la Seu de València durant els Sants Oficis del Divendres Sant, "l'obscenitat ho abraça tot, els cornuts, les alcavotes, receptes per a controlar la menstruació si sobrevé la possibilitat d'una aventura amorosa, i fins i tot tècniques d'avortament. En un ambient d'adulteri general (...). Tota l'obra es mou dins una càustica irreligiositat. Així, els mateixos bancs de la Seu ofereixen oportunitats per a l'aventura obscena", explica Vicent Pitarch.
 Tal esclat és només mostra de la nombrosa producció eròtica valenciana dels segles XV i XVI, que s'enfilarà a l'alta literatura amb el cavaller Tirant lo Blanc ficant un dit a "lo lloc vedat de Carmesina".
 Després de Joanot Martorell, la foscor. O la cançó: tot i la decadència cultural del país i el fort tabú en què es converteix el sexe, es manté viu a les cançons del poble. Com bé mostren calents reculls fets a Mallorca i Eivissa. Condemnat a la cultura oral, que guarda el caliu fins al segle XVII.
  És temps de bandolers i bruixes quan Francesc Vicent Garcia, Lo Rector de Vallfogona, encapçala una nova moda eclesiàstica: la poesia eròtica. "Entreteniments de sagristia, en bona part, composicions festives escrites per unes homes que no podien exercir una activitat sexual regular. D'aquí que no hi trobem refinaments especials, aberracions ni perversions, sinó una sexualitat elemental i directa", analitza Albert Rossich.
 A partir de llavors i a pesar del núvol fosc de la Il.lustració, l'erotisme comença tímidament a flotar en la literatura fins als esclats de Sade o Alfred de Musset. I Flaubert? Els místics de l'amor substitueixen els místics religiosos. Lolita atreu el mestre.
 Al segle XX, Freud entra al món del sexe com un elefant.  Al darrera, Apollinaire, D.H. Lawrence, Miller. I Hemingway. I les cartes de Joyce. I la misogínia de Brecht. També Anaïs Nin i Marguerite Duras i Colette, transmissores de la sensualitat de Safo, avui dita escriptura femenina, que la freda i masclista literatura europea no havia conegut mai.
 Aquí, el "Cu-cut" i "El Be Negre" apaguen els ardors del poble fins que apareix un il.luminat precursor dels temps actuals: Cèsar August Jordana. L'any 1932, a "Una mena d'amor", Jordana descriu, en català noucentista i per primer cop -que sapiguem- en la nostra literatura, un orgasme.
 
 
 
 

MOSTRES I BOTONS

"Bé li escombra les arenes
nostre vicari,
un hipòcrit e falsari
robador;
de santedat dóna color,
i, confessant,
los engonals, los va cercant
com un furó"

Anònim. Col.loqui de Dames.
 

"En es teu jardí, Marieta,
he plantat un pesolet d'olor,
i has quedat engolosinada
de sa llet des meu pixó"

Popular eivissenca
 

"¿No sabem tots que en vostra claveguera
entren mil reguerons cada setmana,
i que en l'obert clivell d'eixa magrana
piquen tots los pardals d'esta ribera?"

Francesc Vicent Garcia. Rector de Vallfogona.
 
 
 
 
 
 

ERÒTICA EN CATALÀ
 

"Només cal haver sentit la carícia perfumada del codony, haver-ne tingut algun entre les mans i haver-lo mossegat, per evocar l'eròtica nuesa d'un bon cul"

Josep Piera. Estiu Grec
 

"Agafà la gosseta per les dues potes de darrera i la va penetrar violentament fins que el terrible grinyol de la bestiola es va fondre amb un panteix moribund"

Col.lectiu Ofèlia Dracs. Deu pometes té el pomer
 

"Golpeo violentamente con mi pie descalzo sus genitales y los aplasto con fuerza"

Mercedes Abad. Ligeros libertinajes sabáticos
 

"M'agrada imaginar-me els pits de la meva mare oferint-se'm"

M. Mercè Roca. Temporada baixa
 

"Gosadia de la meva mà
que per a tu inventa
jocs solitaris"

Carme Riera. Epitelis tendríssims
 

"Els músculs bulbocavernosos, situats entre l'escrot i l'anus, es contreien, redoblant la rigidesa del penis"

Quim Monzó. La magnitud de la tragèdia
 

"Si és lo que jo dic sempre: d'esta vida només t'enduràs la propina del vici"

Ferran Torrent. Gràcies per la propina
 
 
 

EL VERB

"Deu pometes té el pomer" (1979) recuperà per a la literatura el llenguatge sexual del carrer. Almenys hi ha 49 sinònims de penis i 24 de vulva (sempre en desavantatge!). Aquí els teniu per si us fan falta.

PENIS: Polla, polo de maduixa, bracet de nadó, espasa, verga, pastanaga, albergínia, estri, fera, bengala, mangala, escarpra, fava, cua, bestioleta, homenet de l'entrecuix, joanet, penjoll, ocell, espàrrec, flabiol sense forats, estaca, artilugi, canvi de marxes, xoriguer, eina polifèmica, titola, xiulet, clarinet, fera engabiada, tranca, trombó de vares, cuca, màstil, torxa, biberó, semaler, fitora, cuc, muntanya, carall, tija, mànec, pelleringa, ximbomba, mànec de la cardància, llangonissa, farmacèutic, botifarra de Vic.

VULVA: Cony, fava, perrús, talpera, petxina, cau de la serp, foradet, cresta de l'alegria, cavitats naturals, esparreguera, forat de l'alegria, gruta, amagatall, porta, cau, rerabotiga, vulva, forn, selva exuberant, tofa, marduix, clòtxina, figa.
 
 

Copyleft Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any medium, provided this notice is preserved.