"SOM MÀQUINES
BIOQUÍMIQUES"
Oportunista, abanderada del post-modernisme,
la primera antropòloga del ciberespai... a Sherry Turkle, li diuen
de tot. El seu pecat: submergir la pròpia ànima al món
dels ordinadors per estudiar com la canvien.
Mercè Molist
Professora de sociologia al Massachussets
Institute of Technology, Sherry Turkle té l’honor d’haver estat
portada de la revista "Wired". El seu últim llibre, "Life on the
Screen. Identity in the Age of Internet" (Vida a la pantalla. La identitat
als temps d’Internet), és de lo last a l’imperi nord-americà.
Hi explica el naixement de la nova consciència.
-Les nostres ments seran traspassades
a les màquines, deixarem el cos enrera?
-Algú ha tingut aquesta fantasia,
però jo no. És part de la mitologia de la informàtica,
que no té res a veure amb l'anàlisi crític.
-Doncs a la inversa: ens estem tornant
ordinadors?
-La seva presència fa que cada
vegada més ens preguntem fins a quin punt les persones som "màquines"
-d'alguna manera, som màquines bioquímiques. L'existència
dels ordinadors "intel.ligents", per altra banda, ens està obligant
a redefinir la nostra idea d'"intel.ligència".
-Quan t'has comunicat amb un altre
ordinador, has pensat mai: qui em contesta és una persona o una
màquina?
-Hi ha programes d'Intel.ligència
Artificial que et poden arribar a enganyar, però només si
et circumscrius a temes molt concrets. Al futur, n'hi haurà de millors,
però la gent també s'inclinarà cada cop més
a pensar: "D'acord, una màquina em pot fer creure que és
una persona, però això no canvia res de les diferències
fonamentals entre nosaltres".
-Com seran les filles i fills de la
informàtica?
-Un gran canvi és que la nostra
canalla veu l'ordinador com una màquina amb psicologia. La seva
definició sobre "la màquina" és nova, li donen atributs
que abans només associàvem als humans.
-Vivifiquen els ordinadors?
-No ben bé: saben que no tenen
vida física però creuen que la tenen psicològica.
-"Life on the Screen" dóna
per inaugurada la Cultura de la Simulació. Què és
això?
-Un món on cada cop més
ens acostumem a tractar amb representacions dinàmiques de la realitat:
els experiments ja es fan amb probetes virtuals.
-Demà tindrem una vida virtual
al ciberespai i una de real a casa?
-La dicotomia entre virtual i real
és falsa. Crec que viurem cada vegada més la nostra vida
real als dos llocs i utilitzarem allò virtual per augmentar la qualitat
del món real.
-El ciberespai canviarà les
nostres emocions?
-La gent hi està traslladant
alguns aspectes de la seva vida emocional, ho veuen com un lloc segur perquè
estan protegits per la pantalla.
-La idea central del llibre és
que anem cap a "una nova forma d'identitat, descentralitzada i múltiple".
Què vol dir això?
-Ens despertem com a amants, fem l'esmorzar
com a mares, treballem com a advocats... Tots tenim l'experiència
de ser "molts" a la vegada. El ciberespai concreta aquest fenòmen
i l'eleva.
-???
-La metàfora de les finestres
a la pantalla (com fa el programa Windows) explica la nova identitat: som
simultàniament en diferents finestres o móns on estem representats
de formes diferents.
-Descentralització, multiplicitat,
diversitat... això no és el caos?
-No del tot, descobrir-nos les diferents
cares porta la consciència a un nivell superior.