<<va ser a la font. allà ens vam conèixer. per primera vegada en aquest temps. ella portava un vestit petit i s'anava a banyar, li queien els cabells en cascada de rínxols i reflexos blaus. Només de veure-la, la vaig estimar. De genolls si l'orgull no m'hagués vençut per mostrar-li gran respecte. Senyora del meu cor ja per sempre des d'aquell moment. Jo hauria posat l'espasa que no tenia al seu servei, tot confessant-li mil vegades amor etern. Però em feia por...La tercera vegada, sortia d'un cine. Anava sol i se'm va aparèixer al davant. Ni un dels anys passats ni cap pena se li reflectien a la cara, tan suau com el dia de la font. Era, sí, més madura. I estava sola com jo. Ja no em feia por. L'amor de la coneixença, la saviesa del temps.
