La meva figura devia ser imponent des del seu punt de vista, penjat encara de les roques, a pocs metres de la victòria. El vent semblava voler-me arrancar roba i cabells. Bruixa fins més enllà de l'últim xacra, els ulls espurnes, braços creuats. Severa mentre li parlava, que res podia ofegar-me els mots. Només amb un conjur l'hauria tingut muntanya avall. Però, abans, volia saber.