pero no hi havia motos a les sales del metro ni a les butxaques foradades de la mare.I el fill de la bruixa jugava a que s'ho imaginava.
Odiava els moments de l'estació plena, de gent que entrava i que sortia dels vagons com a sardines, les ments buides del viatge. I estimava la calma, quan venia la gent com les gotes i s'asseien als bancs o es recolzaven en l'anunci, tot esperant. Llavors, els sons eren audibles de ments relaxades amb fil musical.
I ara era quan ell imaginava aquell brrrrrooooooooooooaaaaaaaahhhh que trencava el silenci artificial i omplia tooooota la cova quan, nanossegons, el genet negre passava rabent dalt la moto més gran i més negra que hagis vist mai. damunt les vies.