La del Senyor del Cant va ser molt dolça. Jeia ple de vomitats al jersei de llana quan el va trobar, la gent se'l mirava. Deu minuts. Deu minuts abans era viu, li digué algú del públic, incapaç de sortir de la seva esfera particular per buscar un telèfon i marcar algun número de socors.