CIBERCATALUNYA
Ha arribat l'hora de seure i explicar
què està passant. Cinc mil catalans -majoria homes, menys
de 30 anys, amb estudis universitaris- han descobert Internet. Són
bojos de la informàtica, però també grups ecologistes,
catalanistes, artístics, joves empresaris. Estan construint la Catalunya
Virtual i aquesta és una porta: http://www.partal.com/infopista.
És l'adreça electrònica
de La Infopista. L'escrius en un ordinador connectat a la línia
telefònica i t'apareix una llista de paraules. Si fas 'clic' amb
el ratolí damunt d'alguna, entres automàticament en qualsevol
de les històries que la febre Internet ha fet néixer a Catalunya,
València i les Illes, els tres punts més potents de la xarxa
Internet a Espanya.
"Quan vam començar, el
maig d'aquest any, hi havia 140 planes de Web als Països Catalans.
El mes d'octubre eren 400. Ara entren 30 novetats setmanals. El gener haurem
superat les 1.000. El creixement és exponencial", s'entusiasma Vicent
Partal, coordinador de La Infopista.
Internet havia estat, els darrers
cinc anys, tancada entre les parets de les universitats catalans. S'utilitzava
com a mitjà de comunicació ràpid i barat entre investigadors.
Però des de mitjans del 1994, les notícies de la CiberCatalunya
s'han convertit en allau. Durant les últimes eleccions autonòmiques,
un experiment ens ha posat al nivell nord-americà: Plaça
Internet, comunicació del ciutadà al polític a través
de la xarxa.
La Caballé és
a Internet, i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i
Dalí i Miró i Gaudí. Hi ha quatre planes del Barça.
S'hi pot escoltar el gol de Wembley o veure el Petit Buda fent un xut.
El Valvi Girona també és a la xarxa. I els Barcelona Dragons.
Colombòfils i ornitòlegs. Els castellers. Expliquen les seves
històries, ofereixen accés a altres planes, es fan promoció,
demanen socis.
Hi ha planes de partits polítics
des d'on pots enviar correu electrònic als seus líders. No
hi falten organismes oficials i els ajuntaments de Barcelona, Reus, Sitges
o La Vila d'Alcarràs (Segrià). Tarragona es comença
a destacar en la cursa, esperonada per la Univeristat Rovira i Virgili:
ofereix correu electrònic gratuït als habitants.
Tots els diaris de Barcelona
tenen edició a Internet. També hi ha "La Veu de l'Anoia",
"La Marxa de Catalunya". I tota la Corporació Catalana de Ràdio
i Televisió, amb Sputnik al davant. Els mitjans de comunicació
estan agafant al vol la revolució i fan més experiments:
el programa "L'Internauta" (Catalunya Ràdio, diumenges d'1 a 2 de
la matinada), les revistes mensuals "Web" i "Net Conexión", o "La
Revista", e-zine de la Universitat Rovira i Virgili.
Entre els negociants, el turístic
és el sector que ha entrat més ràpid a Internet. Si
un estranger hi busca llocs on estiuejar trobarà la Casa Rovira
de Sant Feliu de Guíxols, El Castell de la Seu d'Urgell, el Racó
de Can Fabes a Sant Celoni, el Cafè d'Internet de Barcelona, rutes
fotogràfiques de Gavà i Girona, el Turista Virtual per Catalunya,
un càmping de Fornells de La Selva o el Metro de Barcelona.
La Caixa, Borges, Servei Estació,
Chupa Chups, L'Illa Diagonal, la Fira de Barcelona i la de Girona han posat
aparador a Internet. "Però la majoria no tenen gens de gràcia,
fan dissenyar una plana a una empresa, amb una informació que podries
donar en qualsevol anunci. I diuen que ja són a Internet. Sortosament,
n'hi ha que comencen a veure que això és una altra cosa,
que veuen les possibilitats de comunicació amb el client", assegura
Miquel Colomer, professor a la Universitat de Barcelona.
Servicom, Globalcom, Lleida
Networks, Ready Soft, Seker són els nous negocis. Donen accés
a Internet, venen serveis, fan planes per encàrrec. Els seus clients
són les empreses que volen estar a la xarxa, moltes venen a distància.
Edicions 62 rep comandes de catalanòfils de tot el món. Soft
Line 2000 ofereix CD-ROM's. El Punto Bobo ven patrons per fer ganxet amb
reproduccions de La Pedrera.
Molts dels nous negociants són
gent acabada de llicenciar. Informàtics, enginyers, dissenyadors.
Arquitectes del nou món. Globalcom ha sortit d'una colla d'amics
de la Universitat Politècnica (UPC). PutPut Comunicacions, gironins
que no passen dels 25 anys, han muntat la primera cooperativa de la CiberCatalunya.
Cobren per fer planes com la de Revólver o la discoteca La Sala
del Cel.
La generació Internet
-excuses per la generalització- són majoria d'informàtics
i telecos, però s'hi comencen a afegir els més curiosos del
moment. No passen dels 30 anys, poques dones. Han après de manera
autodidacta enmig del torbellí. Tenen els ordinadors enxufats a
les universitats i empreses on treballen, pocs paguen de la seva butxaca
les despeses telefòniques (quatre vegades més altes aquí
que als Estats Units). Gasten hores rastrejant -en diuen "surfejar"- per
la teranyina d'ordinadors connectats.
Navegar és el nou joc.
Més d'un ha substituit el vici-oci de la televisió pel vici-oci
d'Internet. Estan subscrits a grups de conversa i correu, envien cartes
a gent que no han vist mai i els més avançats construeixen
les seves pròpies planes. Hi ha cibernautes experimentadíssims,
com en Fran, 26 anys, que juguen a rol per Internet: ""Els jugadors estan
separats per milers de quilòmetres, però tens la impressió
d'estar jugant amb algú a l'altra banda de la taula. I en no poder
veure els altres, la imaginació està menys cohibida". Els
autèntics cervells es diverteixen fent el hacker i els espavilats
s'inventen noves feines.
Segons la Societat Internet,
a Catalunya hi deu haver uns 5.000 cibernautes. I no s'estan quiets. A
les universitats o dins les BBS (Bulletin Board System, actuen com una
plataforma d'accés pagat a Internet per a particulars i empreses).
Es fan xarxes d'amics, s'organitzen sopars, s'intercanvia software i s'inventen
històries lúdiques com el Club dels Solters Morts, la Netgresca
o The Fabulous Sissi Boys (gent de la UPC).
Els que van més embalats
experimenten amb el potencial creatiu d'Internet. La pantalla s'ha convertit
en balcó a nous universos artístics que tot just es comencen
a trepitjar. L'Institut Universitari de l'Audiovisual, depenent de la Universitat
Pompeu Fabra, ja és un punt de referència en la cibercultura
catalana, on destaca el projecte Galeria Virtual (art amb el mateix nom).
Però n'hi ha d'altres, les iniciatives surten com bolets, sense
control ni clar lideratge: el teatre digital de la Baus Fundició,
la música tecnològica de Barzelona Elektrònica, l'art
multimèdia de la lleidatana exposició Lliurart.
D'entre les aventures col.lectives
que aprofiten el nou mitjà de comunicació brilla amb llum
pròpia Pangea, nascuda fa dos anys i mig d'una colla de la UPC.
És una Organització No Governamental, plataforma gratuïta
a Internet per a escoles i ONG com Pallassos Sense Fronteres, el Moviment
d'Objecció de Consciència o Amics de la Bici. "Els grups
alternatius han entrat a Internet per necessitat. És un mitjà
més barat que el telèfon, hi ha espais privats on es troba
gent d'una mateixa organització per discutir estratègies,
s'accedeix a dades no manipulades, generades pels grups que en són
protagonistes, i com que la informació viatja molt ràpida,
s'afavoreixen les reaccions instantànies", resumeix Miquel Colomer,
31 anys, promotor de Pangea.
Els nacionalistes també
han descobert ben d'hora que totes les idees tenen lloc a la xarxa. Dos
professors catalans del Massachussets Institute of Technology mantenen
una plana de poesia catalana al ciberespai sota el lema d'Espriu: "Hem
viscut per salvar-vos els mots". El Casal Català de Toronto té
parada patriota a Internet. Des de la Universitat del País Valencià
es fa la Web del Tirant, punt de resistència del català.
"Si la gent que podem estar preparats en una àrea determinada no
fem res per la nostra cultura i llengua, ningú ho farà",
es defensa Joaquim Garcia Ortells, cap de la Web, llicenciat en Informàtica.
"El país deixa de ser
tancat, amb unes fronteres, i flota en l'espai", explica Vicent Partal.
La CiberCatalunya està formada per gent de dins i de fora. Qui vol
s'hi apunta, el terreny físic no és important, només
la voluntat. Estudiants i investigadors repartits per les universitats
d'Amèrica i Europa es fan passar l'enyorança amb el correu
electrònic, navegant per La Infopista o llegint la premsa catalana,
al preu d'una trucada local. 200 internautes la fan petar al grup de conversa
català d'Internet, un fòrum electrònic moderat pel
Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA). "Entre ells es diuen
els 'xarxaires', i tenen el seu micro-cosmos allà dins, discutint
aferrissadament qui guanyarà les eleccions o receptes de cuina catalana
o el Barça", assegura Miquel Colomer.
A part de les discussions sobre
el nou llenguatge cibercatalà, al grup de conversa s'han gestat
algunes de les experiències més interessants de la Catalunya
d'Internet. D'aquí van néixer la Infopista i el Capítol
Català de la Societat Internet. "Fins ara eren informàtics,
biòlegs, físics, químics... Les darreres incorporacions
són de gent d'empresa: Telefònica, Xerox, Sony, Cafè
d'Internet, Avui, La Vanguardia", explica Carles Gascón, històric
del tema. No hi ha cap polític.
La majoria a l'Internet català
encara és per a la universitat. Ella va descobrir l'invent i ella
és l'avançada. Fins i tot la Universitat Catalana d'Estiu
té casa a la xarxa. La Politècnica, la Rovira i Virgili,
la de Barcelona... han actuat de miralls del que passava al món
i d'elles ha sortit l'explosió. La Universitat Oberta de Catalunya,
encara en proves, basa els seus estudis en la telecomunicació. Desapareix
la classe.
"Internet accelera espectacularment
el ritme de desenvolupament en qualsevol disciplina, perquè els
avenços que es donen al món, es posen en coneixement de tota
la comunitat molt més ràpid i alimenten nous avenços
a un ritme creixent", explica Àlex, 26 anys, experimentat cibernauta.
Realitat virtual, enginyeria genètica, nanotecnologia són
algunes de les noves idees que volten pel ciperespai. I la universitat
continua a l'escolta. La madura investigació en robòtica
a la UPC o l'existència de l'Associació Catalana per a la
Intel.ligència Artificial donen el nivell a la CiberCatalunya.
VOCABULARI I LINKS
PLANES DE WEB. L'última moda és tenir una HomePage o plana de Web, un aparador de la persona o el grup, una mena de casa al ciberespai. Hi ha text, imatge quieta i moguda, so, infogràfics, i paraules, anomenades "links", que, un cop seleccionades, transporten a altres planes d'altra gent (això és hipertext). Als Estats Units, tothom ja en té i la moda ara es diu vídeo-conferència.
PLAÇA INTERNET. Per correu electrònic,
s'envien preguntes als polítics sobre les seves propostes de govern
i aquests responen des del diari. Una idea de "La Vanguardia" i La Infopista.
BARÇA. http://www-fib.upc.es/~rodero/FCBARCELONA
i també
http://aliga.cesca.es:1025/~zoprvb01/editor/llocs/barsa.html
http://www.seas.upenn.edu/~arias/TBarca
http://osnome.che.wisc.edu/~palou/barca.html
SITGES. http://www.servicom.es/interplanet/_sitges/sitges.htm
SPUTNIK. http://www.servicom.es/TV3
E-ZINE. http://www.uji.es/CPE/index.html.
Electronic-Magazine. Hi ha molt fanzine.
"Contes per a extraterrestres", que porta Carles Bellver, professor a Castelló
i gurú d'Internet, està especialitzat en textos de ciència
ficció, gènere predilecte de molts cibernautes. "A qui, que
tingui menys de 30 anys, no li agrada Star Wars?", diuen.
TURISTA VIRTUAL PER CATALUNYA http://www.cesca.es/tuvicat/test.html
Selecciones el punt que vulguis del
mapa i n'obtens informació turística.
REVÓLVER. http://www.grn.es/putput/revolver/c/index.html
Cada edifici és l'entrada a
una plana temàtica: catàleg de discos, novetats, agenda de
concerts, ofertes, tauler d'anuncis. La botiga es converteix en comunitat.
HACKER. Navegant que se les sap totes.
Adora trobar forats negres i saltar-se les barreres dels sistemes informàtics
privats. Són una de les llegendes d'Internet. Els que van amb mala
intenció tenen nom propi: crackers.
FEINES. Algú ha imaginat cowboys
de la xarxa que viuen de buscar-hi informació per encàrrec.
CLUB DELS SOLTERS MORTS http://www.abaforum.es/users/492/user.htm
Busquen parella només femenina.
CIBERCULTURA. Paraula forjada pels
mitjans de comunicació que no agrada als cibernautes. Engloba tot
allò, material i espiritual, relacionat amb el xoc i fusió
de la cultura i les noves tecnologies. Els seus productes es transmeten
per Internet.
BARZELONA ELEKTRONICA. http://www.webcom.com/bc/be
LLIURART. http://www.lnst.es:80/~lukas
PALLASSOS SENSE FRONTERES. http://www.pangea.org/psf/index.html
WEB DEL TIRANT. http://www.upv.es/tirant
CIBERCATALÀ. "Hardware" i "Software"
són "Ferralla" i "Pensalla"? Com es diu agafar un programa d'Internet
i copiar-lo a l'ordinador? "Baixar-lo"? "Despenjar-lo"? I el signe @ de
les adreces de correu electrònic? "Arroba" és castellà.
Tirem per l'"At" llatí?
CAPÍTOL CATALÀ DE LA
SOCIETAT INTERNET. Adscrit a la ONG Internet Society. Proposen camins i
difonen la filosofia xarxaire. El Capítol Català té
40 persones.
ASSOCIACIÓ CATALANA PER A LA
INTEL.LIGÈNCIA ARTIFICIAL. http://www.iiia.csic.es/ACIA/ACIA.html
TRANSFERÈNCIA DE FITXERS (FTP).
La unió de l'ordinador al telèfon va permetre, primer, el
correu electrònic. Transferència de textos. La cosa es sofistica
amb la Transferència de Fitxers, grans paquets de bites (informació
audiovisual, textual, software) que es poden copiar. La World Wide Web,
gràcies al sistema hipertext, fa més ràpida la recerca
i accés a la informació.