John Huston i Humphrey Bogart eren dues persones destinades a trobar-se algun dia. I aquest va ser als estudis Warner Brothers l'any 1938. En aquells dies Huston era un aspirant a guionista i Bogart un actor condemnat a morir en totes les seves pel·lícules. Al principi la seva relació era superficial i es limitava a salutacions amb el cap. Encara no havien decidit si serien amics o enemics.
Dos anys després, Huston era ja un guionista important. Havia escrit el guió de L'últim refugi i conspirava a l'ombra perquè no li donessin el paper principal a George Raft, actor que detestava. Al final el paper va anar per a Bogart i Huston es va alegrar. Durant el rodatge, Huston, que ja tenia clar que el que volia era ser director, anava diàriament al plató a veure treballar a Walsh i allà va néixer la seva amistat. Quan la Warner li va oferir dirigir la seva primera pel·lícula, El halcón maltés, va tornar a conspirar fins aconseguir que el paper principal fora per al que ja era un dels seus millors amics: Humphrey Bogart. Bogart i Huston farien junts cinc pel·lícules més. Across the Pacific, el 1942, va tornar a reunir-los amb Mary Astor i Sydney Greenstreet. Després Huston, sis anys més jove que Bogart, va marxar a la guerra. Els dos es van tornar a trobar al desembre de 1943, quan Bogart i Mayo feien una gira pels campaments militars americans a Europa.

  Al finalitzar la guerra els va unir la lluita política contra l'onada reaccionària que es va abatre de forma paranoica sobre Hollywood, era l'època de l'anomenada Caza de Brujas. Huston tenia les idees molt clares i Bogart va vacil·lar en algun moment. Huston mai li va perdonà que es retractés d'haver participat en la famosa marxa sobre Washington en defensa dels acusats pel comitè d'Activitats Antiamericanes. A pesar d'això la seva amistat es va mantenir forta com una roca. La prova va ser el Tesorode Sierra Mare, on Bogart va aguantar, no sense protestar, totes les incomoditats d'un rodatge a Mèxic, amb calor, pols i serps. Huston explica que durant aquest rodatge Bogey i jo vam tenir la nostra única baralla. Bogey estava desitjós que el seu vaixell, el Santana, participés en una regata a Honolulu. Jo no estava disposat a permetre que la regata de Bogey interferís en la meva pel·lícula.
Un anys després, repetien junts, aquesta vegada amb Lauren Bacall com la noia i Robinson com el dolent, a Cayo Largo. El 1951 va arribar l'obra mestra de la seva col·laboració: La Reina de Àfrica, una pel·lícula mítica, per la qual Bogart va guanyar un Oscar, gairebé va perdre un fill i va trobar una nova amiga, Katharine Hepburn. La societat Huston & Bogart encara faria un altre pel·lícula rodada a Nàpols, La burla del Diablo, la qual va ser un autèntic fracàs, encara que després s'ha convertit en una pel·lícula de culte per a la crítica europea. Bogart mai va entendre de què anava la pel·lícula, però s'ho va passar molt bé fent-la. Potser aquest va ser el seu últim rodatge entre amics. La malaltia ja li estava rondant.

Huston tenia encara intenció de fer una nova pel·lícula junts, una adaptació de El hombre que pudo reinar. A Bogart li agradaba la idea, però mai va poder arribar a fer-la. Durant el Nadal de 1956, Lauren va cridar a Huston a Nova York i li va dir que Bogey es moria. Huston va tornar a Los Àngeles per a estar al seu costat. El 14 de gener, Bogart moria. Huston va parlar en el funeral del seu amic amb un gran respecte i afecte: No tenim motius per a compadir-lo; si a nosaltres mateixos per haver-lo perdut. Ningú podrà reemplaçar-lo.

|menu principal| |la familia| |el teatre| |les dones| |els gànsters| |huston| |casablanca| |betty| |fill| |album| |filmografia|