El rostre de Humphrey Bogart alguna cosa rara havia de tenir. Alguna cosa fosca i dura que va fer que se li identifiqués amb els papers de dolent de la pel·lícula. Segons una estadística, en les seves primeres 45 pel·lícules, el seu personatge era penjat o electrocutat 8 vegades, condemnat a cadena perpètua 9 vegades i clivellat a trets 12 vegades. Quan va interpretar al cruel segrestador de Leslie Howard, en el teatre i més tard en el cinema, va signar la seva sentència com a gàngster. 
Durant 5 anys, els seus personatges estarien sempre al marge de la llei, normalment sempre com oposant de Robinson, Cagney o Raft. A alguns dels seus personatges els va dotà d'una maldat especial: 

Nick Bugs Fenner, en Bullets or Ballots

Frank Taylor, en  Black Legion

Baby Face Martin, en Dead End

Rocks Valentine, en The Amazing Dr. Clitterhouse

George Hally, en The Roaring Twenties

Joe Gurney, en King of the Underworld

La majoria de les produccions, en les quals Bogart acabava morint, no es varen estrenar en el nostre país. Eren els anys de la guerra civil. Bogart es consolidava com el dolent que sempre mor al final de la pel·lícula. Però el 1941 va aparèixer Huston i els seus gàngsters van canviar de rumb, de la mateixa manera que ho faria la seva carrera. 
Bogart va tornar a fer de gàngster interpretant el paper de Roy Earle, el qual també moria al final del film, permetent-li demostrar la seva capacitat interpretativa ja que podia dotar d'humanitat, fins i tot de tendresa, a un personatge dolent. Des d'aleshores Humphrey Bogart no tornaria a ser el que mor al final. Encara que seguís fent de gàngster com en La senda tenebrosa o en Hores desesperades, els seus personatges tendeixen a convertir-se en aventurers, perdedors, solitaris, perillosos, però ja no són malvats.