Somnis daurats

          Una vegada mort Hyde, la carrera de Marilyn es va tornar novament confusa. Va tornar a fer papers d'escàs lluïment en pel·lícules poc importants.

          Tot i això les revistes continuaven parlant d'ella: "Durant l'any passat la cotització de miss Monroe ha pujat amb més rapidesa que el cost de la vida". El que no quedava clar és si es referien a la seva cotització com a model o com a estrella.
          Marilyn va posar nua per un calendari l'any 1949, tot i el gran èxit de vendes, a Hollywood ningú semblava haver-sén assabentat. Dos anys més tard el director Fritz Lang rodava Clash by Night. Per fer el paper de la xicota del germà de la protagonista (Barbara Stanwyck), Lang demana a la RKO, productora del film, que sol·liciti Marilyn a la Fox en prestec.

          Aquesta era la pel·lícula de més qualitat de les que havia fet fins llavors, així com el paper més important. Aquest era el primer gran èxtit personal de Marilyn. Aleshores va aparèixer el calendari. El productor del filme, Jerry Wald, va rebre un missatge en el qual li demanen deu mil dòlars a canvi de no revelar qui era la noia del calendari Sueños dorados.

          El cos de Marilyn era admirat en més de la meitat dels bars de Nova York. Ja que ella no era de la RKO, Wald decideix no pagar i és ell mateix qui esbomba el rumor. L'endemà l'escàndol salta a primera pàgina de tota la premsa. Al principi la Fox s'indigna, però finalment ho acceptan i compran un pilo de calendaris per repartir entre la premsa.
          L'estrena de Clash by Night és un èxit total de públic. Sembla que per fi arribara la seva gran oportunitat.

El salt a la fama

          A principis de l'any 1953, l'agent de Marilyn aconsegueix que li augmentin el seu sou a 1.200 dòlars setmanals. Aquest any seria el del seu llançament definitiu.

          Niàgara serà la pel·lícula que la consagri a nivell mundial. Rodada en color i amb tot luxa de mitjans, Marilyn va ser la gran beneficiada de tota l'operació.
          Vestida amb un vestit jaqueta vermell molt cenyit i caminant sobre uns talons altíssims que marcaven encara més el balançeig dels seus malucs. André Bazin va comentar: "Després de la guerra, l'erotisme cinematogràfic es va desplaçar de la cuixa al pit. Marilyn Monroe l'ha fet baixar entre l'un i l'altre". Marilyn ben aviat es convertiria en el prototip  eròtic dels anys cinquanta.

          Després de Niàgara la carrera de Marilyn es dispara com una fletxa. La següent pel·lícula va ser Gentlemen Prefer Blondes (Los caballeros las prefieren rubias). Dirigida per Howard Hawks, en clau de comèdia musical, presenta un dels còctels sexuals més explosius imaginables: la greu exuberància de la morena Jane Russell davant l'ingenu atreviment de la rossa Marilyn. Molt aviat la Fox s'adonaria que Marilyn estava destinada a ser la seva principal font d'ingressos.

Deessa de l'amor

          Després de l'èxit de Los caballeros las prefieren rubias, el nom de Marilyn Monroe es col·loca dins els deu més importants de les celebritats de la vida americana i és convidada, juntamanet amb Jane Russell, a deixar impreses les seves empremtes al ciment humit del Teatro Chino. (Irònicament Marilyn va proposar que li registressin els pits i els glutis).
          En la següent pel·lícula, How to Marry a Millionaire (Cómo casarse con un millonario), Marilyn comparteix honors estel·lars amb Betty Grable i Lauren Bacall. L'atenció de la crítica es va centrar en el seu personatge, que gràcies a la miopia accentuava la innocència i inseguretat d'un arquetip femení que més tard inspiraria la creació de la caricaturesca "Little Annie Fanny", protagonista del còmic del mateix títol que es faria famós a les pàgines de la revista Playboy.

          La nit de l'estrena Marilyn Montoe era la dona més famosa de Hollywwod. Tot i que abans va fer augmentar la seva popularitat amb l'espectacular casament amb Joe Di Maggio, el gran jugador de beisbol dels Ianquis de Nova York, encara que estava retirat, era un autèntic heroi nacional. Es varen casar el 14 de gener de 1954 (Marilyn tenia vint-i-set anys, l'estudi només li'n va treura dos a les notes de premsa).

          Atès que ella era qualsevol cosa menys una noia corrent, el matrimoni va estar condemnat al fracàs des del primer dia. Di Maggio, un esportista dur i conservador i de sòlides creences catòliques, difícilment podia conviure amb la sofisticada llibertat de costums de Marilyn.